Follow by Email

dimecres, 23 de setembre de 2009

Fa falta seny! (però molt, eh?)

Treballant per a una comunicació imminent, em trob un treball que descriu "l'impacte sobre el paisatge" de les construccions de pedra en sec per a la recollida de neu a Mallorca. L'estudi conclou que alguns d'aquests conjunts (Coma de n'Arbona, Comafreda) suposen "una gran ocupació del paisatge" i tenen un "gran impacte visual".
Al·lucinant!
El que tendria un gran impacte i seria innaceptable per a qualsevol coneixedor i amant de la Serra (penso) seria que algú es plantejàs reduir aquest impacte i "restaurar" el paisatge que afecten les cases de neu! Ignorar que el paisatge té components humans és un error greu. Les cases de neu no l'ocupen: en formen part). Considerar impactants aquestes construccions, una betzolada. Supòs que amb aquest punt de vista, els impactes de la Seu o del Castell de Bellver deuen sortir d'escala de mesura.

dilluns, 7 de setembre de 2009

Cesar Gomez Campo, in memoriam


César Gómez Campo va morir dissabte, a una edat avançada, mentre jugava amb els seus nets. Fa poc més d'un any, coincidirem per darrera vegada, al Jardí de Sóller, on impartí una llissó magistral del tema que dominava: la conservació de llavors en bancs de germoplasma. El mateix tema -però molt més desenvolupat- amb motiu del qual el vaig conèixer, deu fer quasi quaranta anys!


César ha dedicat la vida a la docència (biòleg i agrònom, era catedràtic de l'ETS d'agrònoms de Madrid), i especialment a la conservació de llavors. A principi dels 70 va embarcar-se en conservar congelades les llavors de tots els endemismes espanyols, i pràcticament ho va aconseguir, amb medis ben limitats, una gran aportació d'esforç personal i el voluntarisme de molts meritoris naturalistes. Cada vegada que ens veiérem, i foren afortunadament moltes, apreníem noves coses, i respiràvem el seu entusiasme. Va convèncer personalment el primer conseller d'Agricultura, J.Simarro, de finançar les primeres llavors conservades a Sóller. Avui, tot lamentant el seu decés amb altres amics comuns, coincidíem en que CGC ha tengut una vida llarga i fructífera. Gràcies a la seva tasca, la conservació de moltes espècies està garantida; i va saber fer germinar la llavor més important: l'entussiasme per la conservació vegetal de moltíssimes persones.