Follow by Email

dissabte, 30 d’octubre de 2010

EL DUR PLAER DE LA COLLITA


Dur, perquè és físicament costós "despenjar", aplegar, moure i traginar cada dia més d'una tona i mitja d'olives. Plaer, per mecanismes misteriosos i atàvics. Hi ha hagut un any de feina constant, però generalment tranquil·la, cultivar la terra, tractar els arbres, alguna poda, penjar les trampes per la mosca, controlar l'evolució del fruit, mantenir el reg, adobar... I arriba el dia en que s'han de recollir els fruits de la natura i el treball. La pau de l'olivar es veu trobada per l'entrada d'un estol humà més nombrós que cap altre dia, màquines estrepitoses, teles i activitat frenètica. Els arbres són rapinyats pels rampins i estamenejats per les espolsadores. Una pluja d'olives cau a les teles, que s'han d'aplegar, passar a les grans caixes d'on seran abocades al remolc. I d'aquí, ràpidament, a tafona, abans que cap aroma, cap essència, es perdi o es degradi.


Supòs que l'espècie ha passat per tants i tants anys de recursos limitats, que acaramullar un aliment en abundància ens toca una fibra sensible. Sentir físicament el pes del resultat de la feina, veure que els arbres et donen amb generositat un fruit novell, saber que els deixes despullats de fruita i en el mateix instant es manté la síntesi de matèria orgànica per a un nou cicle, tot això és un clau per a sentiments molt positius. En pocs dies, tocam el resultat de tot un any de dedicació. No és estrany que la major part de les cultures hagin fet sagrat aquest moment, i situïn les seves grans festes en els punts clau del cicle agrícola: la collita suposa remoure les emocions més fondes i atàviques.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

oli de llentrisca


Aquí teniu una peça del que els arqueòlegs consideren un molí de fer oli de llentrisca, una pràctica que va durar des dels temps talaiòtics al segle XX. Cosme Aguiló en coneix al menys tres, però l'únic informador que tenia localitzat que n'havia fet, va morir abans de donar-li'n detalls. Algú en pot donar informació? Inclouré les poques dades que he pogut obtenir al "Llibre d'Oli", que esper donar a la imprempta abans de Nadal...

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Un home bo!

Gràcies a Biel Perelló vos puc oferir una imatge que té ja devuit anys! Un dels plaers de viure és conèixer gent com en Labordeta, amb qui compartirem un gran dia a s'Albufera que va acabar amb l'arrós més estovat que he menjat mai, perquè els tempus els marcava la realització i no la cuina. http://www.youtube.com/watch?v=6h6LaKsiee4 Les cantades de Madò Buades i Sa Carbonera són d'antologia, les podeu escoltar al final del vídeo.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Contra el Cambio


Cal qüestionar els dogmes!


I aquest llibre ajuda: l'autor ha viatjat per conèixer directament els punts crítics dels efectes del canvi climàtic: les Marshal (on els americans explosionaren bombes H afectant a milers de persones), Filipines o Níger (on el problema és el CO2, no vuit o nou fills per parella), Mongòlia (un bell país, quasi despoblat, on no queda a viure cap occidental) Nova Orleans (racista i classista)...75.000 km en avió, una escandalosa petjada ecològica per a la qual hi ha una green-solution: una ONG li ha taxat en menys de 400$, que seran invertits en energies netes al tercer món. Caparrós, que es confessa confús, conclou que el canvi climàtic és un problema, però no el més urgent ni de lluny. Aquí teniu una de les frases finals: "¿Cuanta gente va a matar el hambre -y la pobreza y la violencia inútil y las enfermedades evitables- en los próximos treinta o curenta años, antes de que el cambio climático empiece a tener -si los tiene- efectos fuertes? Claro, los hombres y mujeres que va a matar el hambre son los que siempre mata el hambre: el hambre sabe dónde, cómo actuar, es un agente fiable. Mientras que el cambio climático es torpe, ciego, algo más democrático... ...hasta podría acabar con la civilización que conocemos; en cambio el hambre de una parte importante de la población es una de sus bases. Quizás sea necesario mantenerla sólo por seguir las buenas tradiciones, para conservar el ecosistema en que vivimos".

L'ha publicat, fa ben poc, Anagrama. I si vos creix l'escepticisme, convé millorar els objectius, no abandonar l'acció.