Follow by Email

dimecres, 20 de juliol de 2011

històries d'aucells



Primera història: l'obligada convivència amb les gavines. Intel·ligents, adaptables, gregàries i territorials a la vegada, agressives... són característiques que compartim gavines i humans. La gavina de peus grocs va començar a esdevenir urbana ja fa molts decennis a l'Atlàntic, començant pels ports de pesca, i colonitzant progressivament teulades i terrats. A moltes ciutats ha format colònies ben nodrides, i poden arribar a aprofitar recursos inversemblants. Circula per youtube un video on entren a robar bosses de patatilla a una botiga, o les fotos esfereïdores de com els agrada el gelat (La foto és feta a Brest, i n'hi ha una llarga sèrie). A la Mediterrània el fenómen és més recent, fa poques dècades, però creixent. Evitar-ho totalment pot ser impossible, però és millor segregar les espècies! Però ja hi ha gavines ciutadaes (i barcelonines, i valencianes...) Avui el diari publica quexes del prevere de Sant Sebastià i alguns veins, al parèixer assediats per un petit estol gaviner. Un tema que no serà fàcil veure esgotat.


Segona història: àguiles solidàries. L'equip de camp (i d'oficina) de la reintroducció de les coabarrades a Mallorca està emocionat. Un poll andalús, femella, que vola fa poques setmanes, ha adoptat una altre joveneta, francesa, que va volar del niu més tard. La darrera no ha sabut utilitzar el punt d'alimentació, i l'andalussa se n'ha fet càrrec, i li proporciona preses, com si fos la mare. Aquest comportament no estava descrit en aquesta espècie, i ha resultat molt favorable a la nova implantació d'aquesta au magnífica a Mallorca. Les àguiles fan més del que s'esperava d'elles, la natura s'ajuda i ens ajuda!



diumenge, 17 de juliol de 2011

consell de lectura


Alguna vegada jo he explicat que la humanitat sencera cap a Mallorca (dreta). Ramón explica com cap a l'Empordà (més atapeïda, però hi cap). Un sostenibilista acreditat que cita la xifra sorprenent que el 90% del CO2 a l'atmosfera hi és aportat pels organismes: el 10% d'excès, industrial, és el nociu, i fins quin grau!
Ramon Folch té un pensament tant ric com el seu llenguatge, i qualsevol llibre seu és de recomanar. Aquest, el més recent, sens dubte: una col·lecció d'assajos punyents i estimulants. Vos reproduïré alguna frase, per incitar a la lectura: El sector reaccionari de l'ecologisme, que existeix i no para de manifestar-se, mai no serà sostenibilista. Quan diu equilibri, pensa en la immobilitat.
Algus ens esfocem en imaginar sol·lucions. Costa més que profetitzar la catàstrofe.
El sostenibilisme ha de presentar batalla en tres fronts: el dels defensors del vell ordre, el dels espantats pel nou ordre i el dels indiferents a tot ordre.
El fonamentalista no aprèn. Aprendre comporta canviar.
Per acabar, una frase premonitòria: La indignació ecologista... camina cap a una més àmplia indignació civil.
Ho ha publicat La Magrana, maig 2011, per tant, bé havia d'ha estat escrit alguns mesos abans del 15-M (el qual, desgraciadament, mostra indicis de poca sostenibilitat...)