Follow by Email

dimarts, 12 de gener de 2010

requiem per una mata

A ca nostra hi viuen alguns organismes excepcionals: un pi canari i un drago magnífics (plantats per un dels estadans anteriors), tres oliveres, quatre xipresos descomunals... I un parell de mates arborescents! Desgraciadament, la més gran, que superava els cinc metres d'altura, va ser escaixada per la ventada de dijous/divendres passat. La gran soca que veis a la imatge era vertical, i a la copa, enorme, s'hi refugiaven diverses aus (entre d'altres, una parella de tórteres turques de costums poc higiènics, al parer de Na Dora). La branca havia de tenir molts, però molts d'anys! La planta té una gran soca rastrera, i el que ha caigut n'era una bifurcació. Tractarem bé el que ha quedat, i miraré de conduir una de les seves branques cap dalt, però no tornarà a ser el que era. Per nosaltres, és una pèrdua, ja que poder posar-se davall un exemplar tan venerable com excepcional representava alguna cosa! I ara no puc fer res més que lamentar el desastre! (que no fou l'únic: també ens ha perjudicat la gran bardissa que ens separa del carrer, i a l'olivar va tomar més de dos-centes oliveretes, aquestes ja adressades gràcies a la generositat i l'esforç d'alguns amics).

dilluns, 4 de gener de 2010

Tomb -virtual- per Formentera


Acab de fruir de la lectura de “Can Marroig, mite i realitat” (J.Serra i A.Yern, Ed. Mediterrània, 2005). Es tracta d’un assaig de la petita història de la possessió més gran de Formentera, actualment de propietat pública. Una història que caldria novel·lar;
Sols la llista dels ingredients, espigolats en el text i en les notes a peu de pàgina, quasi embafa: un falsificador de moneda i especulador en el segle XIX, grans inversions vitivinícoles, amb terratinents, administradors ambiciosos i herències pertorbades (tot un Falcon Crest!), accident de galera a Palma que motiva l’emigració a Formentera d’una gran família, la qual es posa en mans d’un curander que els fa enterrar periòdicament en arena encalentida al sol; conflictes laborals motivats per gloses de doble sentit; una pastisseria mallorquina amb sucursal a Nova York; pràctiques criptojudaïques i aventures sexuals que inclouen la convivència de l’amant i l’esposa en el primer hotel de Formentera, pomposament denominat IFA (“Inglaterra, Francia, Alemania”), dispars de sal nocturns als hippies troglodites...fins a l’època moderna, amb el protagonisme d’un autèntic personatge, Giancarlo Parretti (amb tèrbols negocis cinematogràfics, intervenció de l’FBI inclosa), relacionat amb Matutes per a l’intent d’urbanització...
Quina novel·la no es podria teixir amb aquests elements? Un autèntic Cien años de soledad formenterenc!