El solstici a la Seu

El Sol ixent del solstici d'hivern projecta la claror de la rosassa de llevant de la Seu de Mallorca just sobre la de ponent. El fenomen és conegut d'antic, i la probabilitat de que sigui casual sembla ínfima: coincideixen l'orientació de la gran nau, les altures i les proporcions dels dos finestrals.

Fins l'any passat, però, no es sabia el fet és visible de fora estant, però sols en una alineació igualment determinada. S'hi troba un dels cantons del Baluard, on aquestes albes, gèlides, han desfilat fotògrafs i curiosos.

Tot un espectacle: al contrallum, la part visible de la Seu sobre teulades i entre antenes, resulta una mica pesant, una baluerna morta.

Imperceptiblement, però, s'inicien reflexos apagats, vermellosos, quasi invisibles, que no tots els expectants espectadors arriben a detectar. Lents, al ritme solar, van congriant una espurna més viva, i germina la lluentor del nou matí, a la vegada que el color taronja del llevant encén el cel darrera l'edifici.

I en pocs minuts, el Sol, el vidre, la llum i la pedra es combinen d'una manera emocionant i un cercle multicolor anima la façana catedralícia per uns minuts espectaculars i bellíssims. Un petit miracle que s'ha produït al llarg dels anys (Pere Carlos, un dels que compartíem l'espectacle, ens va recordar que la façana de ponent és del segle XIX), però que fins que l'associació de matemàtics no s'hi ha posat, sembla que havia passat desapercebut per tothom. Una mostra més, si és que calia, de l'extraordinària capacitat humana de crear bellesa, i de la intel·ligència de gaudir-ne i compartir-la. Quin millor i més bell missatge de Nadal fora possible?