ELS VELLMARINS A L'ART PALEOLÍTIC

    A molts naturalistes ens agrada fer observacions no sols a la Natura, també a la història! No és estrany que animals que han compartit moltes localitats amb nosaltres figurin a tot tipus d'exprssions humanes. Emociona trobar els vellmarins reiteradament esmentats a l'Odissea, ja que la pàtria mediterrània és compartida pel mon clàssic i l'avui amenaçat pinnípede.

    Fa pocs dies he estat a Marsella, atret per la visita a la rèplica de la cova Cosquer, on fa 30.000 anys un remot avantpassat va reflectir a les parets de la caverna la fauna amb qui compartia l'espai. Entre altres, el vellmarí o la gran alca, el primer molt amenaçat avui i la segona, extinguida per complet al segle XIX, quan els darrers exemplars foren massacrats a Islàndia.

La rèplica de la cova és espectacular, justifica el viatge. No és possible fer-hi fotografies, però podeu veurer-ne imatges a https://www.grotte-cosquer.com/

I aquí teniu la visió de les dues espècies dels paleolítics que treballaren a la cova. El vellmarí, gravat a la paret, amb molt poques línies:

 

I les pintures de les alques, en queden dues i alguns traços d'una tercera. S'havien trobat ossos de l'espècie a Gibraltar, però al meu coneixement, és la primera prova de presència netament mediterrània de l'espècie. 

Evidentment, si hi havia alques aprop de Marsella, és ben probable que hagin criat a les Balears!

A l'exposició del museu de la rèplica de la cova, hi ha diversos objectes dedicats a les foques. Certament, la visió elemental dels paleolítics s'associa amb bisons i cavalls, sobre tot, però evidentment es relacionaven amb moltes altres espècies, i les foques (en vellmarí a la Mediterrània i foques diverses a l'Atlàntic) tenen un paper més gran del que ens imaginam. Vat aquí alguns exemples:

Ullal de foca foradat com a penjoll, trobat a la cova d'Isturitz (Pais basc francès), de 15.000 anys d'antiguetat.

Foca gravada sobre un ullal d'ós de les cavernes, d'uns 15.000 anys, trobada a les Landes.

Foca siluetada sobre un ós. Cova d'Isturitz, aprox -15.000 anys

Foca gravada a un òs de cérvol, Alta Garona -14.000 anys

Foca gravada sobre una banya de ren, Charente. - 15.000 anys

Però Marsella no és l'únic lloc on m'he trobat amb testimonis de les relacions de vellmarins i humans a la prehistòria. Al Museu de Màlaga (excel·lent), també hi ha algunes mostres. Si les foques es caçaven o se n'aprofitaven els cadàvers, no és clar, però la primera possibilitat és raonable! Aquí teniu una imatge de com els paleolítics aprofitaven foques i cetacis, i dues mandíbules de vellmarí trobades a jaciments malacitans.

A Mallorca, s'han trobat ossos de vellmarí, com a mínim, al talaiot de s'Illot. 

Però el cas més extraordinari de la relació del vellmarí amb els humans, si arriba a confirmar-se, és el d'aquesta pintura:

Els arqueòlegs interpreten aquesta figura de la cova de Nerja com a foques, és a dir, vellmarins. El més sorprenent és que hi ha una datació que la situa en -43.000 anys, és a dir, abans de la presència dels sapiens, i per tant, aquestes pintures serien de Neandertals. Tanmateix, la datació no és de les pròpies pintures, sino de carbó trobat a la mateixa sala, probablement de les antorxes amb que els humans hi penetraren. De fet, els dibuixos mateixos no estan datats, i per altres arqueòlegs serien magdalenians (de -15.000 a -8.000 anys), i per tant, d'Homo sapiens sapiens. Tanmateix, és emocionant veure com els vellmarins eren tan importants pels nostres avantpassats!