Enguany hi ha hagut una alta freqüència de canvis al relleu insular, efecte de l'energia atmosfèrica (pluges, neu, vents) s'allibera la tel·lúrica. Avui m'he acostat a S'Alcadena, per veure de més aprop la gran esllavissada, visible des de l'autopista. Un impacte brutal! Un immens triangle del penyal s'ha desprès, arrasant moltes quarterades de bosc a la falda del puig. Les imatges estan fetes del camí de Lloseta als Tossals. L'erosió, com l'evolució, combina els efectes graduals imperceptibles amb incidents puntuals d'un gran efecte. La cicatriu del penyal i la nova rosseguera, disforja, seran pràcticament permanents al paisatge del Raiguer!
1 comentari:
No m'hi havia fixat! afortunadament, me sembla que el niu d'esparver estava a una altra vessant.
De tota manera, aquests tipus de fenòmens tenen una part que m'agrada,,, el fet que hi ha canvis geològics visibles i aparents al temps humà i no com altres que només son perceptibles al cap de milers o milions d'anys.
Ho havies pensat? segur que sí!
Apa doncs, besos,
Carlota
Publica un comentari a l'entrada