dimecres, 24 de desembre del 2008

El solstici a la Seu

El Sol ixent del solstici d'hivern projecta la claror de la rosassa de llevant de la Seu de Mallorca just sobre la de ponent. El fenomen és conegut d'antic, i la probabilitat de que sigui casual sembla ínfima: coincideixen l'orientació de la gran nau, les altures i les proporcions dels dos finestrals.

Fins l'any passat, però, no es sabia el fet és visible de fora estant, però sols en una alineació igualment determinada. S'hi troba un dels cantons del Baluard, on aquestes albes, gèlides, han desfilat fotògrafs i curiosos.
Tot un espectacle: al contrallum, la part visible de la Seu sobre teulades i entre antenes, resulta una mica pesant, una baluerna morta.


Imperceptiblement, però, s'inicien reflexos apagats, vermellosos, quasi invisibles, que no tots els expectants espectadors arriben a detectar. Lents, al ritme solar, van congriant una espurna més viva, i germina la lluentor del nou matí, a la vegada que el color taronja del llevant encén el cel darrera l'edifici.

I en pocs minuts, el Sol, el vidre, la llum i la pedra es combinen d'una manera emocionant i un cercle multicolor anima la façana catedralícia per uns minuts espectaculars i bellíssims. Un petit miracle que s'ha produït al llarg dels anys (Pere Carlos, un dels que compartíem l'espectacle, ens va recordar que la façana de ponent és del segle XIX), però que fins que l'associació de matemàtics no s'hi ha posat, sembla que havia passat desapercebut per tothom. Una mostra més, si és que calia, de l'extraordinària capacitat humana de crear bellesa, i de la intel·ligència de gaudir-ne i compartir-la. Quin millor i més bell missatge de Nadal fora possible?

diumenge, 7 de desembre del 2008

ESTRIS DE NAVEGAR 1



El millor museu marítim del món és la mar.

L'altra horabaixa, em vaig topar l'amic Boliquet, a qui en certa ocasió vaig poder ajudar a salvar una embarcació de la maquinària burocràtica, i m'han vengut al cap tots els estris de navegar que he pogut veure fins ara. Aquí teniu un dels darrers, un dhow en construcció a l'illa de Pemba. Reparau en la tasca dels llenyataires, que trien les branques amb la corba de cada quaderna. Embarcacions d'una solidesa contundent, resisteixen les topades amb els esculls, l'avarament diari amb la marea baixa, i la força dels monsons. La navegació pesquera a Zanzíbar i Pemba segueix dominada per aquests vaixells: tenguérem l'oportunitat de fer-hi alguna singladura i en veiérem, al nord de l'illa, que mantenen el cabotatge de mercaderies amb els ports de Kènia, estibades fins a un extrem inverossímil, i sempre -sovint exclusivament- impulsades per les veles "llatines", que evidentment deuen tenir poca cosa mediterrània al seu origen.

Recoman la lectura del darrer llibre de Jordi Esteva, Els àrabs del mar, on descriu amb detall els seus viatges per les costes de l'Índic, a la recerca d'aquests navegants i la seva història.