dilluns, 18 de juliol de 2022

EMOCIONS MIL·LENÀRIES: OBSERVAR LA FAUNA PLEISTOCÈNICA

     


Decidírem, fa unes setmanes, alleugerir una mica la saturació de Mallorca i aprofitar un viatge "professional" (hi ha jubilats no retirats!) a França per visitar les coves ornamentades més importants.

Vos faig un resum, tanmateix un poc llarg, però que podria ser-ho molt més. Ha estat una setmana intensa, amb bastanta carretera i compensacions gastronòmiques (bona part de les coves són al Perigord), en les quals no entratrem.

(Museu de Eyzies)

 Ha estat una visita evidentment turística, que ens ha deixat un pòsit d'admiració i d'emoció que encara estam païnt. Transcriure aquí una crònica detallada del que es pot veure i sentir en aquest itinerari seria massa llarg, però sí que vull fer-ne unes notes, que comencen amb un consell sincer: els que no hi heu estat, anau-hi. Qualsevol persona que tengui interès en la natura, en l'art o en la història viurà en aquestes coves estones inoblidables. Les visites no tenen cap dificultat: a la majoria de localitats cal reservar l'entrada per via informàtica, els guies són professionals ben competents i els grups, limitats.

    Un detall: per motius ben justificats, no es permet fer fotografies de les pintures (excepció feta d'algunes rèpliques), de manera que la immensa majoria de les imatges que inclouré en aquestes notes són baixades d'internet. A les webs de cada cova en trobareu moltes més, aquí sols he volgut incloure les més essencials i que m'han interessat de manera especial. 

COVA DE CHAUVET O PONT DE L'ARC, CÒPIA DE LA MÉS ANTIGA.


Aqueta cova, descoberta el 1994 no es visita per motius de conservació. La rèplica és, però, sensacional! Recrea el recorregut, el relleu de les parets i, evidentment, les pintures. Vos aconsell el documental de Werner Hergoz, "La cueva de los sueños olvidados". Els cavalls de la figura 1 són una de les seves obres mestres. Els primers artistes hi treballaren fa 36.000 anys, per tant hi ha més temps entre Chauvet i Altamira que entre Altamira i nosaltres! Aquí teniu algunes de les imatges més magistrals: lleons de les cavernes (per les pintures, sabem que no tenien melena), rinocerons llanuts, bisons...


La cova era utilitzada pels onsos de les cavernes, més grans i poderosos que els onsos actuals europeus. No varen ser gaire dibuixats, però "quand même"...

Al terra, es veuen perfectament els llits dels onsos, a les parets, les seves gratades i, el més sorprenent, un dels cranis va ser col·locat acuradament sobre una gran pedra, i entorn se'n reuniren una trentena! La foto és de Claude Valette — Travail personnel, CC BY-SA 4.0, de Wikipedia Commons. 



Darrera nota d'aquesta cova: hi ha un dibuix de felí, sens dubte una pantera. Segons el nostre guia, un lleopard de les neus (Panthera uncia ). Ignorava que n'hi hagués hagut a l'Europa occidental.

Impossible acabar sense retre homenatge d'admiració a la tasca moderna: la rèplica és magnífica, un autèntic alard de tècnica i art, i està ben lluny de la menció un punt despectiva que en fa Hergoz al documental, on es refereix a un projecte de "parc temàtic". Per jo, s'aproxima més a un temple. Per ampliar informacions sobre la recreació, aconsello aquesta pàgina: 
https://es.frwiki.wiki/wiki/Grotte_Chauvet_2_-_Ard%C3%A8che
Reb de l'ordre de mig milió de visitants per any i és un factor clau per al turisme de la regió.

COVA DE ROUFFIGNAC, VISITA AMB FERROCARRIL

Va ser la nostra segona visita: aquest és un espai immens (8 km de galeries, excavades per un riu subterrani ja sec quan va ser suport per als dibuixos), conegut des d'antic (es menciona a un escrit del segle XVI).  El seu valor arqueològic no va ser valorat fins al 1956. Avui es contemplen els gravats i imatges originals. La visita es fa... en tren elèctric! No pot ser més còmoda!

El més notable d'aquesta cova és la profusió de mamuts dibuixats o gravats, tot i no ser la única espècie representada. El pigment negre és òxid de manganés, i el dugueren d'un jaciment situat a 450 km.





En aquesta figura, l'artista va aprofitar una pedra de la paret com a ull de l'animal. Hi ha a la cova 158 representacions de mamuts, cosa extraordinària, ja que el total de mamuts de l'art rupestre no arriba als 200! També hi ha rinocerons, cèrvols, bisons, urs, cavalls i cabres. 



La millor web que he trobat, per més informació i imatges: https://www.donsmaps.com/rouffignac.html

LASCAUX 4, UN ALTRE EXCEL·LENT RÈPLICA



Lascaux també es va descobrir fa relativament poc, el 1940, per uns joves que advertiren un forat obert amb la caiguda d'un arbre. Haver estat tancada més de deu mil anys havia preservat les pintures (que estan datades en diverses èpoques, de -20.000  a -25.000 ), però les visites turístiques dels anys 60, més de mil persones al dia, suposaren l'inici d'un deteriorament innaceptable. Es va tancar al públic el 1963, s'en feu una rèplica el 1983 (Lascaux 2, encara oberta, però parcial) i aquesta, de 2016 que és completa. Obviament, no puc comparar amb l'original, però com en el cas de Chauvet, me sembla que el resultat de la feina d'arquitectes, prehistoriadors, enginyers, geòlegs i artistes és sensacional. Es va reproduir ula totalitat de la cova, amb tot el seu relleu i fins i tot la temperatura i la humitat són les originals. 



La cova conté 1900 imatges, però sols una representa un humà!

El facsímil no es pot fotografiar, tampoc, però sí que es permet a una segona rèplica parcial, a la qual vaig gravar aquest video:







Els estudis de microtopografia per fer la rèplica han permès descobrir gravats sobreposats, que demostren una capacitat diriem que cinematogràfica dels magdalenians. Aquí en teniu una mostra, simplement assombrosa:





Un video més professional, amb informacions complementàries:
https://www.youtube.com/watch?v=h06-olbMURY
i un bon reportatge televisiu: https://www.youtube.com/watch?v=RhVPXEZ_HkQ

PECH MERLE: ELS CAVALLS PUNTUATS

    Una altra cova original visitable... i admirable! Aquesta la trobaren dos adolescents el 1922, explorant una cavitat oberta accidentalment amb medis ben precaris: ciris robats a l'esglèsia i una corda qualsevol. L'obra més extraordinària són els cavalls puntuats. Reparau que el cap és petit, però la roca (que no va ser manipulada) té la forma quasi perfecta del cap del cavall a l'escala que toca! Han estat datats en -25.000 anys.


    El plafó inclou restes del dibuix d'un bisont datat en - 20.000 anys. També s'hi observen urs, bissons, mamuts...


 i petjades fossilitzades d'un adolescent que s'hi internà descalç.


Una curiositat geològica: les perles de calcita (sembla que formades en un procés càrstic similar al que genera les perles als mol·luscs). La "baldufa", una perla presonera de més acrecions de calcita, és un exemplar molt singular.

En aquest cas, la font de les imatges és aquesta web, on trobareu més detalls i fotografies.
http://www.quercy.net/pechmerle/visite_fr.html

GARGAS, LA COVA DE LES MANS

Acabarem la ruta amb les coves més notables dels Pirineus, començant per aquesta, Gargas. 
Les pintures són diverses, però les mans en són l'element més extraordinari: més de 200 d'uns 27.000 anys. Si queda algun descendent viu dels artistes, ho som tu i jo (ho som tots els europeus): estam parlant de quasi mil generacions (les generacions prehistòriques eren més breus que les actuals), per tant, cada un de nosaltres tenim 2 elevat a mil avantpassats (2 x 2 x 2 mil vegades), una xifra astronòmica, de trillons. Sols amb 43 generacions ja tendriem més de vuit mil milions d'avantpassats. Obviament, hi ha repeticions i tal xifra és impossible, però parlam de milions d'ordres de magnitud més. La població paleolítica europea està avaluada en pocs mils de persones (alguns paleontòlegs diuen que eren sols 1.500!). Per tant, tots els europeus duim gens d'aquells artistes i en som família directa, si tenen descendents. 



Relativament aprop de l'entrada, es veuen a les parets gravats de vulves, símbols evidents de fertilitat, o passadissos que les recorden, decorats d'alguna manera. Vaig pensar en la cova de la Coma de Son Torrella...


La ma més célebre és aquesta.

Com moltes de les 231 mans gravades en negatiu (bufant pigments de manganés, greix animal i aigua sobre la ma a la paret en les negres; i el mateix amb hematites, les vermelles) semblen mancar falanges, i durant molt de temps s'ha pensat que era efecte de mutilacions o malalties. Avui sembla haver-hi consens que es pintaven amb els dits aplegats sota la palma de la ma, i podien tenir un significat identificador del grup. 

De mans pintades n'hi ha arreu del mon, i a moltes de les coves visitades també, però Gargas és única, a Eurora, pel seu nombre.


Les figures zoomorfes són presents, però sense l'interès de les d'altres coves, per a un visitant no especialista. Hi ha bisons, cèrvids i cabres.


Bisó dit acèfal. Les condicions de conservació no han estat tan bones com en altres cavitats.

La visita acaba davant un panell amb més de 150 mans, algunes de nins, com les de la foto.


Com és possible que les coves fossin visitades per turistes al menys des del segle XVII, i ningú hi reparas? De fet, hi ha dues mans, magnífiques, dites del descobriment, situat al 1906. El guia creu que eren conegudes, però primer ningú les creia antigues, i desprès, a la vista de la duresa dels atacs als descriptors de pintures prehistòriques -com per exemple els rebuts per Sanz de Sautuola, tractat de falsificador- ningú gosava...

En qualsevol cas, tenir davant les empremptes dels re-re-re...-besavis és corprenedor.

Fotos tretes de la visita virtual a la cova, on consten els autors.

https://grottesdegargas.fr/visite-virtuelle/

MAS D'ARZIL, LA IMMENSA

    Mas d'Arzil és un túnel natural enorme (50 x 50 x 420 m) per on passen un riu i una carretera! El centre de recepció està construit dins del túnel, i les visites s'enfilen per diverses galeries. Les decoracions són discretes, però la cova excel·leix pels materials arqueològics que s'hi han descobert, dels quals es poden veure rèpliques in-situ i alguns dels originals al petit museu del poble.


    S'entèn que l'immens abric era un lloc molt favorable per a l'ocupació humana en certs periodes de l'any. Ha estat excavada des de meitat del segle XIX. Té pintures o gravats de bisons, cavalls, cèrvids, cabres, peixos...

    La peça que més sorprén és aquesta:

Es tracta de dues representacions de cabra salvatge gravades a una dent de catxalot. Som, recordem-ho, a 150 km de la Mediterrània i 230 de l'Atlàntic. Evidentment, la capacitat nòmada d'aquells avantpassats era gran, i també pot haver arribat per intercamvi. En qualsevol cas, un objecte magnífic.

Una altra obra sensacional és un propulsor que representa una femella, tal vegada de cervol o isard, girada cap al darrera, observant el seu propi part. 


El més interessant del cas és que propulsors molt similars a aquest, pràcticament idèntics, s'han trobat en altres coves pirenenques.

Un altre objecte magnífic, de gran qualitat artística, és el cap de cavall:



I una bona referència, per acabar:

https://grottesarcheologies.com/le-mas-dazil/

BEDEILHAC, EVIDÈNCIES DE DEGRADACIÓ

Una altra gran cova, imponent, coneguda des de temps immemorial, sempre oberta i visitada. L'abé Breuil hi va fer la primera descoberta de pintures prehistòriques de la zona, i també la va estudiar Carthairac. Els usos inadequats de la caverna han fet desapareixer moltes d'aquestes pintures, de les quals sols es conserven les reproduccions que en feren aquests arqueòlegs a principis del segle XX, ni tant sols imatges fotogràfiques!

Algunes de les que queden:

bisó
Egua

Una singularitat d'aquesta cova, descoberta molts d'anys desprès de ser estudiada, són figures modelades en fang (ja endurit), que sols és veuen amb llum rassant. Una vulva i un bisó, entre els més notables (a la visita se'n veuen reproduccions, no els originals, que són en un lloc mal d'accedir).


S'hi va trobar un propulsor, incomplet, del tot similar al de Mas d'Azil, com podeu comprovar:



Són imponents les grans columnes càrstiques, moltes desferrades del sòtil ja qui estan formades sobre arena (la cova també és un antic curs fluvial subterrani). Una de les columnes fa més de cent metres de perímetre!


Als anys 40, uns 300 m de l'entrada de la cova varen ser pavimentats, per fer-ne un ús industrial en temps de guerra.


Els nazis, en ocupar França, hi instalaren un gran taller de reparació d'avions.



No és cert, però, que l'usasin com a aeroport, tot i que s'ha afirmat. El que sí està documentat són diversos enlairaments i aterratges d'un pilot esportiu, com es veu a la imatge:



Una visita interessant, i que permet comprendre millor la fragilitat d'aquest patrimoni i la necessitat de restriccions que estan totalment justificades.

Si en voleu saber més: https://www.sites-touristiques-ariege.fr/grotte-de-bedeilhac/

NIAUX, UNA ALTRA JOIA

Es considera, amb justícia, una de les millors coves magdalenianes per la qualitat i estat de conservació de les pintures. Atès que altres obres mestres de l'art parietal (Chauvet, Lascaux, Altamira) sols són visitables en rèplica, és probablement la millor cova on encara avui es poden contemplar les figures originals.

I val la pena!





Observau, en aquest bisó, com una pedra encastada a la paret va ser aprofitada per l'artista per representar l'ull. Magistral!


Totes aquestes figures són visitades, a més d'altres tant zoomorfes com de signes. Una de les més singulars, però, és a una sala tancada: l'única representació paleolítica d'un mustèlid (un mostel, concretament, segons la interpretació oficial) que es coneix.

Un defecte, per al meu gust: l'enorme andròmina de ferro posada a l'entrada, per cobrir el centre de recepció. No té cap altra funció, i des de dins, amaga una gran part del paisatge entorn de la cova. Opinió meva, un obstacle visual sense cap altre sentit que la glòria de l'arquitecte i dels "elus" que finançaren l'endemesa.




https://www.sites-touristiques-ariege.fr/grotte-de-niaux/

__________________________________


Fins aquí el nostre viatge. Hem quedat lluny de veure-ho tot (hi ha desenes més de coves visitables), i caldrà tornar. Ens va quedar pendent la darrera rèplica oberta, el passat mes de juny: la de la cova de Cosquer, a Marsella, descoberta per un submarinista fa 30 anys, amb 300 m de túnel submarí per accedir-hi. Sembla que la rèplica, al port de Marsella, és sensacional (com les que hem visitat). Justament la setmana que forem per allà estava tancada, però ja miram de trobar data per anar-la a conéixer. Hi ha, entre altres, representacions de l'alca gegant i d'un vellmarí. 





dissabte, 8 de gener de 2022

LA REPOBLACIÓ DUNAR A FORMENTERA, UNA HISTÒRIA ACCIDENTADA





















    Fa 15 anys (vatualmon, com passen!) vaig publicar a la revista Eivissa la història de la fixació forestal de les dunes de Formentera, d'aprop del Caló, avui els pinars més esplèndids de l'illa. Era , el 2006, el moment d'una encesa polèmica per l'explotació irregular de les pedreres d'arena de Can Campanitx, una de les zones repoblades dècades enrera.

    La història es va salvar de l'oblid gràcies a uns papers recuperats de forma quasi miraculosa (Mateu Castelló va incumplir les ordres del Ministeri de "netejar" els arxius de paperassa vella, una nevada que va esfondrar el magatzem de Menut tampoc va ser suficient perque es perdessin...).  Crec que val la pena que no s'oblidin  el projecte i els seus accidentats episodis, la tasca d'un tècnic caparrut en favor d'una illa aleshores marginal (hi havia formenterers que no tenien ni DNI!), la tormenta destructiva, l'embrió del desenvolupament turístic... Tenc por de posar a prova l'agudesa visual dels possibles lectors, però així i tot, aquí la teniu. Si pitjau sobre cada pàgina, se vos ampliarà a la pantalla i podreu llegir-la.