dijous, 30 de desembre del 2021

FA 50 ANYS: ICONA


     En 1971 es fa fundar el denominat "Instituto para la Conservación de la Naturaleza", ICONA, que va canviar la història de la conservació de la natura a tot l'Estat. 50 anys més tard, un grup d'entussiastes tècnics jubilats que hi treballaren han cooordinat la redacció d'una història complexa, controvertida en alguns aspectes, però ben interessant, que ha publicat l'editorial Planeta. Un gran volum de 710 pp., al qual hem contribuit més de 300 col·laboradors, la major part dels quals hi ferem feina, des d'auxiliars administratius o guardes forestals fins a tècnics i directors.  



    Obviament, el llibre està molt il·lustrat. Tal vegada la imatge més espectacular és aquesta, de la Sierra Espuña, a Múrsia, És el mateix indret, del 1958 a 2021, un cas certament singular però tanmateix representatiu de l'evolució general de la coberta vegetal de bona part de la Península. En aquest cas, els grans pinars es deuen a una feina molt encertada dels forestals, iniciada abans de la creació de l'ICONA i continuada en el seu temps.

    He contribuit al llibre amb tres col·laboracions: un resum de l'entrada dels biòlegs a l'ICONA, els anys 79 i 80; el cas de la protecció de les albuferes de Maò i de Mallorca, on el paper del cap de l'institut a les Balears, Mateu Castelló, va ser decisiu; i una breu descripció dels inicis de la protecció d'espècies de fauna i flora silvestres. Aquí els teniu:



Nota: hi ha una errada en el nom del coautor, Jordi Muntaner Yangüela. Que hi farem...



      
  A ICONA vaig aprendre molt, vaig tenir l'oportunitat de contribuir a passes molt importants per millorar la situació d'espècies i d'espais, vaig conèixer persones, territoris i paisatges extraordinaris, me vaig sentir útil i també reconegut. També va haver-hi frustracions i males experiències, evidentment. Però a l'hora de recordar, ens podem permetre ser selectius.

    Sobre tot, vaig viure el que era ser part d'un sistema molt potent, que arribava fins al darrer recó de l'Estat (cada pam del territori era responsabilitat d'un guarda, poques administracions tenien una penetració similar). S'hagués pogut fer més, sens dubte; s'hagués pogut fer millor, també. Però se feren moltes coses, i sobre tot, se va modernitzar (no sense tensions) el model de relació de l'Estat amb la Natura, que va permetre a les CCAA assumir les reves responsabilitat amb un nivell d'eficiència bastant satisfactori.

    Vos recoman el llibre, per a una lectura dilatada i enriquidora. Crec que és un text per a la història.