![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wopjPjBArHQkJpLbQELkn16OMiiT6zSgDXKv6PMsu9pANTPFRLEZcc26CrRFXdZoVXHy-ClLkdA7vRFl8Khjbr5_ja_DxEtNCa_qQmdxyBH_NuhQXfCtgg0RfrK5Dfu8PUqCIz0IsNc/s200/untitled.bmp)
Cabrera, per milers de francesos del segle XIX, fou sinònim d'horror. L'amic Lleonard Muntaner acaba d'editar"Cuando el padre nos olvida. Los prisioneros de Cabrera en la Guerra de la Independencia (1808-1814) de G. Froger (Col. objeto perdido). És una excel·lent traducció del relat d'un presoner, publicat a França el 1849. La lectura escarrufa, el sofriment que tan bell paratge va albergar és immens. M'ha sorprés un detall que no coneixia: l'avarament d'un vellmarí podrit a les costes de l'illa, i com els presoners devoren la carronya, amb greus efectes sobre la seva malmesa salut.
No és un llibre nadalenc, però sí una lectura recomanable.