divendres, 23 de setembre del 2011
El Garriguer de Gomera
L'amo en Biel, garriguer de Gomera, m'acompanyava el gener de 1975 per les finques de la Marina de Llucmajor sercant basses. En arribar a una finca, em presentava: aquest jove estudia els animals que se congrien dins ses basses, i si no hi ha res que dir, n'agafarem alguns. Sols va canviar el cantet en una de les cases, a mig matí, demanant si ja havien fet matances...El berenar de botifarró torrat no va ser el pitjor record d'aquell dia. És un privilegi haver conegut gent com aquesta. Les basses i els crustacis han resistit, però els garriguers i els pagesos de fa trenta anys ja no hi són!
dimecres, 21 de setembre del 2011
hem vermat!
Una bona colla d'amics i amigues hem recollit ja la malvasia, el sirah i el cabernet sauvignon, que ja han començat a fermentar a la vella cuba de la vaqueria familiar (oportunament reparada). Encara falta feina, dels llevats i dels homes: cal acabar la fermentació, premsar la pasta, provocar la fermentació malolàctica, passar als bidons i bótes, trascolar i tenir paciència! Segur que hem encomanat alegria al rem, i se n'ha de congriar al vi. Bevent-lo, recuperarem aquesta i altres alegries! Gràcies a tots, i en ser bevedor, el compartirem!
dimarts, 6 de setembre del 2011
LA TENDRESA DELS GEGANTS
En viatjar, cal estar atent a captar sentiments. Hem badat davant les basses del parc d'Etosha (Namíbia), on hi ha una rutina de visitants assedegats, que s'hi presenten amb un horari regular. A posta de sòl, davant desenes d'ulls humans, queien les ganges com a pilotes, dubtaven els darrers kudus i impales, i ja fosquet, entraven amb la decisió de tancs els rinoceronts negres, sempre una femella amb el cadell. Pot ser s'hi trobaven amb elefants. El més corprenedors dels colossos era veure com la femella i el cadell no se separaven, i tota aquella força bruta era tendresa entre ells. L'entrada de l'amor materno-filial a l'evolució dels mamífers és molt antiga! Per cert, que la femella ha d'estimar molt el jovenet, que cada cop que vol mamar no pot evitar clavar la banya al ventre de sa mare. Aquí el teniu ajonollat per accedir a la let.
I els elefants, altra tant. La salutació, per via trompal, és clarament carinyosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)