Aquest setembre he tengut el privilegi de participar al recompte de falcons marins a l'arxipèlag d'Essaouira, al Marroc, amb l'equip de l'Inst. Sci. de Rabat, GREPOM,
Département des Eaux et Forêts, Conservatoire du Littoral
français, Association PIM i Programme COGITO.
L'arxipèlag està a menys d'una milla del port del mateix nom. Hi navegà Hannon, Juba II hi feu explotar la púrpura, s'hi assentaren els romans, més tard portuguesos, tingué el seu esplendor amb el sultà Muhammad ben Abdallah, que hi feu construir 6 fortificacions, per l'arquitecte francés Cornut, amb canons espanyols. Ha funcionat com a Llatzaret i queda un recinte que va ser presó al segle XIX, i una mesquita de la mateixa època.
L'equip, d'esquerra a dreta: Halima Bousadik, Khadija Bourass, Hassan Sahmoud, Mohamed Amezian, Rhimon El Hamoumi, Joan Mayol, Mohamed Berouz, Abdeljabbar Qninba (cap del grup) i Saida Bona. Manca Mohamed Hilmi (fotógraf).
L'arxipèlag està integrat per una illa principal, Dzira Lakbira (27 ha), el Firaoum, un illot que sembla un cràter, ja que té forma de corona, amb dos túnels als quals entra la mar (2,5 ha), i diversos illots menors. Accedirem al Firaoum amb marea viva baixa, a peu. El pas no és del tot fàcil, i encara tenc una costella ressentida a causa d'una relliscada dins d'una escletxa!
Si ampliau la primera, s'hi poden comptar 59 falcons marins. L'experiència és fabulosa: totes les hores que varem passar a les illes erem sobrevolats per desenes i desenes de falcons, cridaners, habilíssims en vol, amb picats continuats, persecucions, ... A qualque moment en vaig comptar més de 200. Aquest gràcil falconet, que coneixem molt bé a les Balears, és la meva au preferida. Quasi endèmica de la Mediterrània (cria també a Canàries i un parell d'indrets del Marroc), té uns efectius totals d'unes 15.000 parelles segons IUCN. Doncs bé, un 10% de la seva població mundial cria aquí, a l'arxipèlg, en una densitat inèdita al mon. (A Espanya, en total, n'hi ha entre 1.000 i 1.200 parelles, és a dir, menys que en aquest petit arxipèlag!).
Aquí vos deix algunes imatges:
El recompte es fa localitzant els nius un a un, ja que la major part es troben a terra, en llocs accessibles o visibles. Trobarem nius amb tots els estadis, molt poquets encara amb ous, la major part amb polls mitjans o grans. Sempre 2 o 3. Ocupen totes les illes, fins i tot massa aprop de la mar: els temporals provoquen algunes pèrdues, i de fet, una plataforma aprop de la costa que altres anys havia estat ocupada, enguany no tenia nius, probablement perduts amb alguna tormenta. Algunes imatges:
Com és sabut, aquests falcons crien tard, i s'alimenten d'aus migratòries, aquí molt abundants (moltes aus europees segueixen la costa atlàntica cap a l'Àfrica tropical). Els dies de pas abundant (de vent de ponent o de calma), acumulen preses, en "rebosts", i fins i tot de vegades es troben aus vives, embotides dins escletxes o matolls espesos! Va ser el cas d'un busqueret gros. No està clar que hi hagi "intencionalitat" per part del falcó de guardar la presa viva perque aguanti més temps, però el fet és aquest. Va ser descobert pel professor Qninba, ja fa uns anys (i era ja conegut per Mohammed Berauz, de qui parl més avall).
Me va sorprendre la quantitat de puputs que trobarem, i sobre tot, molts de limícoles, que a les Balears mai havia vist com a presa. Entre d'altres, un corriol anellat a Anglaterra. Na Halima sosté un cap de capxerigany. Tota au petita perilla d'esdevenir presa dels falcons!
Cal destacar l'interès i la tasca de Mohamed Berauz, pescador local que passa molt de temps a l'illa, que coneix millor que ningú. Per recomptar els illots menys accessibles, els visita amb una roda de camió, impulsada a "pedals". El seu paper a la conservació de la colònia és clau, amb la tasca de l'agent d'Eaux et forêts Hassan Sahmoud. La recerca es pot fer amb una visita més o menys breu, però la conservació requereix de permanència sobre el territori.
A la primera imatge, Hassan amb Mohammed Hilmi i jo mateix. A la segona, visitam la mesquita.
Com me va explicar Hilmi, l'abundància de falcons es deu no sols als migrants, a que l'illa és quasi l'única en centenars de kms de costa, sinó també a l'existència just davant d'un oued, al qual els falcons van a beure i banyar-se cada dia. Avui tota la zona és reserva natural, lloc Ramsar i Patrimoni Mundial de la UNESCO.
La colònia és coneguda des del s. XIX. El professor Qninba, gran coneixedor de texts antics, creu que els falcons s'hi assentaren desprès de l'edat mitjana, entre els segles XVII i XIX, ja que viatgers anteriors, que descriuen prou bé les illes i la seva fauna (especialment els milers de coloms que les habitaven), no en parlen. L'amic Juan Jiménez me fa notar que Plini parla de falcons a una illa a l'oceà africà que anomena Cerne -no identificada pels historiadors- que crien a terra. Podria ser Dzira Lakbira? Certament, avui els falcons hi crien a peu pla!
Entre els anys 60 i 70, quan la protecció no existia, sols hi havia un centenar de parelles, fins i tot menys. Els polls dels falcons, igual que a Eivissa, eren apreciats com a aliment! Walter, el gran especialista a l'espècie, sols hi trobà 30 parelles el 1969. Els resultats de la conservació per les autoritats marroquines han estat espectaculars.
Els resultats definitius d'enguany estan en procés d'elaboració pels experts marroquins, però són similars als de 2019 (el 2020 no va ser possible fer el recompte), unes 1.500 parelles.
Que sigui per molts d'anys! Acab aquest llarg apunt amb unes darreres imatges del viatge, memorable de totes totes!
