En viatjar, cal estar atent a captar sentiments. Hem badat davant les basses del parc d'Etosha (Namíbia), on hi ha una rutina de visitants assedegats, que s'hi presenten amb un horari regular. A posta de sòl, davant desenes d'ulls humans, queien les ganges com a pilotes, dubtaven els darrers kudus i impales, i ja fosquet, entraven amb la decisió de tancs els rinoceronts negres, sempre una femella amb el cadell. Pot ser s'hi trobaven amb elefants. El més corprenedors dels colossos era veure com la femella i el cadell no se separaven, i tota aquella força bruta era tendresa entre ells. L'entrada de l'amor materno-filial a l'evolució dels mamífers és molt antiga! Per cert, que la femella ha d'estimar molt el jovenet, que cada cop que vol mamar no pot evitar clavar la banya al ventre de sa mare. Aquí el teniu ajonollat per accedir a la let.
I els elefants, altra tant. La salutació, per via trompal, és clarament carinyosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada