divendres, 10 d’octubre del 2008

LA LLISSÓ DELS "SINTIERRA"

He escoltat l'anècdota al congrés mundial de la Natura (7800 assistents, quasi 800 actes, un elevat cost ambiental -C02, paper, ...- però també sinèrgies d'idees i projectes, clams a l'opinió i previsions d'acció que l'han de superar amb escreix). Ja n'escriuré, del Congrés, avui em limit a una mínima anècdota, tanmateix significativa i emocionant.

L'explicà una professora brasilera, engrescada en la conservació dels titís en una "mata" d'un parc nacional pròxim a San Paulo. Fa uns anys, el moviment dels sintierra va ocupar part del parc. Els responsables, conscients de la impossibilitat d'aturar l'ocupació, optaren pel diàleg i la negociació, de forma que els camperols han acceptat respectar les zones més valuoses, i comprometre's -parcialment- amb la conservació.

El cas és que una nit, en una carretera que travessa el parc, morí atropellat un jaguar mediàtic. L'animal, una femella adulta, era portadora d'un radiotransmissor, seguida pels científics i la TV. La repercussió fa ser enorme. Els camperols feren una assemblea, on acordaren que l'animal era com ells: ells sintierra i els jaguars "sinbosque", i, a més, sense veu per reclamar els seus drets. De manera que, solidaris a la carència, li donaren la seva.

La imatge projectada era eloqüent: els sintierra tallaren la carretera -cosa que, deia la professora, saben fer molt bé-, darrera una pancarta impressionant: Lluitar per preservar, preservar per viure i viure per somiar. Crec que des de maig del 68 no s'havia vist un eslògan tan poètic! Però aquest no era d'intelectuals o fills de la burgesia, sinó de jornalers que saben el que és passar gana, i que hom pensaria que limiten la seva ambició a la supervivència.

Tant de bo els 7800 que érem a Barcelona, i les desenes de milers de conservacionistes que no hi eren`, però igualment treballen per la causa, tenguéssim tots els mateix esperit i la mateixa dosi d'utopia d'aquests sintierra brasilers!