any darwin, darwinisme social

L'any Darwin m'ha proporcionat l'oportunitat de presentar la pel·lícula LA PESADILLA DE DARWIN, fàcil de localitzar i de baixar a la xarxa. Ben recomanable! Una de les crítiques que n'he llegit és que "s'agraeix la galtada", perquè és un document extremadament impactant. Reflecteix, amb un seguit de filmacions elementals i sobre el terreny (les ribes tanzanes del Llac Victòria) el cas de la nova pesquera de carpa del Nil establerta al llac, iniciada amb la introducció per un funcionari colonial de la carpa. Efectes biològics: extinció de més de 200 cíclids endèmics, i a la vegada, increment espectacular dels recursos pesquers (de 100.000 TM el 70 a 500.000 el 90). Una nova economia de capitalisme exportador, que margina els sectors socials més febles (una curiositat: compareu l'adipositat dels que s'han pujat al carro de la nova economia amb la dels marginats). 2 milions de rics no africans en mengen cada dia, mentres vora el llac hi ha 25 m de desnutrits. I el comerç té implicacions o derivacions fins i tot amb el tràfic d'armes.
Res a veure amb Darwin? Sols indirectament: un peix evoluciona a Kalashnikov en el simbolisme del director. Una altre relació: el cas és un bon exponent del darwinisme social, que avui ningú defensa, però que el sistema occidental practica.
Hi ha res a fer? Tres coses, al meu parer: veure la cinta (suposa un esforç, no és agradable!), implicar-se (hi ha moltes formes de contribuir, des d'AI fins a implicar se políticament al costat dels que qüestionen aquestes situacions, partits o ONGs) i, no us sorprengueu, fer turisme a aquests països, una forma d'ajudar a que superin una misèria crònica i que hi hagi canvis culturals. Els més animosos poden fer cooperació, però fins i tot un meravellós viatge als parcs de Tanzània suposa una contribució a desenvolupar alternatives reals.