Cabrera, per milers de francesos del segle XIX, fou sinònim d'horror. L'amic Lleonard Muntaner acaba d'editar"Cuando el padre nos olvida. Los prisioneros de Cabrera en la Guerra de la Independencia (1808-1814) de G. Froger (Col. objeto perdido). És una excel·lent traducció del relat d'un presoner, publicat a França el 1849. La lectura escarrufa, el sofriment que tan bell paratge va albergar és immens. M'ha sorprés un detall que no coneixia: l'avarament d'un vellmarí podrit a les costes de l'illa, i com els presoners devoren la carronya, amb greus efectes sobre la seva malmesa salut.
No és un llibre nadalenc, però sí una lectura recomanable.
2 comentaris:
En su día me recomendaste leer la historia de Cabrera y quedé impresionado por el sufrimiento de aquellos pobres desgraciados.Entre ellos había algunos españoles que se unieron a las fuerzas francesas para luchar contra el absolutismo de los reyes de España. En Cabrera quedó enterrado también su sueño de libertad y progreso, lo que a mis ojos aumenta el valor simbólico de Cabrera.
Estoy de acuerdo. Una excelente traducción, y un tema muy oportuno
Publica un comentari a l'entrada