Un hivern fred

Al 1991 vaig tenir ocasió de visitar Valle Aperto, un refugi faunístic a Venècia, sota una temperatura de - 14ºc. Siberià. Un dels records és aquesta bella imatge d'un rastre de fotja a la neu. En aquest altre hivern malagradós i rúfol, em plau oferir-vos-la, sense cap altra pretensió.

LA FOTJA MITRADA

Aquí teniu un retrat d'una de les primeres fotges banyudes mallorquines des del segle XIX. Amb les dessecacions de s'Albufera i del prat de Sant Jordi, i els abusos cinegètics, l'espècie es va extingir a l'illa, probablement abans del 1900. Fa quatre o cinc anys, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, n'hem duites a s'Albufera, on ja crien. Que lleig, el nom, banyuda! Atès que hi ha tradició de bisbes valencians a les Balears, i que l'afegit porprat al capellet de l'au pot recordar una mitra, hom es temptat de proposar un neo-nom per a les recuperades fotges: fotja episcopal, o fotja mitrada. Vos agrada?

Anau a veure-les; S'Albufera és avui el lloc d'Europa on és més fàcil veure aquesta rara espècie en llibertat.

L'esllavissada de s'Alcadena

Enguany hi ha hagut una alta freqüència de canvis al relleu insular, efecte de l'energia atmosfèrica (pluges, neu, vents) s'allibera la tel·lúrica. Avui m'he acostat a S'Alcadena, per veure de més aprop la gran esllavissada, visible des de l'autopista. Un impacte brutal! Un immens triangle del penyal s'ha desprès, arrasant moltes quarterades de bosc a la falda del puig. Les imatges estan fetes del camí de Lloseta als Tossals. L'erosió, com l'evolució, combina els efectes graduals imperceptibles amb incidents puntuals d'un gran efecte. La cicatriu del penyal i la nova rosseguera, disforja, seran pràcticament permanents al paisatge del Raiguer!

El passat cap de setmana (per cert...no hauria de ser cua de setmana?) vaig ser a Formentera, on s'havia organitzat una trobada amb majors per parlar de gran fauna. Un indici de la certesa del tòpic de la longevitat formenterenca: el president de l'associació de tercera edat (amb vuit cents socis!) té entre aquests al seu pare! M'impresionaren moltes coses, moltes dites, moltes expresions: en Jaume Escandell Marí referia amb precisió com el seu sogre li contava haver trobat caminets de tortugues marines (indici evident de nidificació) a les platges de Trucadors; En Vicente Marí Escandell, en canvi, havia sentit la mateixa cosa de boca del seu pare, i de les platges de Migjorn. En Pepe Formiga n'havia comptades més de cinquanta assolellant-se un dia de calma (sempre amb el cap el direcció al sol, ens deia) des d'un sol punt, algunes milles al sud de l'illa. Tots els assistents -per cert, en paritat de sexes- manifestaven un transparent entusiasme per la qualitat gastronòmica de la tortuga marina! Els primitius de Formentera -deia en Pepe- menjàvem tortugues i virots, però ho fèiem d'una manera sostenible, si avui van a menys és pels "marrajeros" o per la contaminació, naltros ho havíem fet sempre, i sempre n'hi havia molts, tant de tortugues com de virots. L'auto denominació de primitius per referir-se als de tota la vida es va repetir diverses vegades.
A la vista del vertiginós ritme de canvi de l'illa (demogràfic, econòmic, cultural i social) s'entén la mar de bé l'ús del terme "primitius" pels autòctons, i hom assumeix -amb una punta de recança i d'orgull- que forma part d'aquesta categoria: és poc probable que en deu o quinze anys n'hi hagi cap, d'interès, pels virots, pels vellmarins o per les tortugues. Ni tant sols -en el darrer exemple- des del punt de vista gastronòmic!

Auguris pel 2009

Hem iniciat fa poc l'Any Darwin (200 de la naixença de l'autor de l'explicació de la selecció natural com a motor evolutiu, 150 de la publicació de la seva obra cabdal). Una nova volta al Sol, un nou calendari, un nou lapse temporal per als afanys, els treballs, les emocions... El gall metàl·lic de la nostra teulada assistia, impàvid, al devessall pirotècnic de la nit de Cap d'any. Una imatge per a desitjar-vos, amb retard però amb sinceritat, un bon any nou a tots!

El solstici a la Seu

El Sol ixent del solstici d'hivern projecta la claror de la rosassa de llevant de la Seu de Mallorca just sobre la de ponent. El fenomen és conegut d'antic, i la probabilitat de que sigui casual sembla ínfima: coincideixen l'orientació de la gran nau, les altures i les proporcions dels dos finestrals.

Fins l'any passat, però, no es sabia el fet és visible de fora estant, però sols en una alineació igualment determinada. S'hi troba un dels cantons del Baluard, on aquestes albes, gèlides, han desfilat fotògrafs i curiosos.

Tot un espectacle: al contrallum, la part visible de la Seu sobre teulades i entre antenes, resulta una mica pesant, una baluerna morta.

Imperceptiblement, però, s'inicien reflexos apagats, vermellosos, quasi invisibles, que no tots els expectants espectadors arriben a detectar. Lents, al ritme solar, van congriant una espurna més viva, i germina la lluentor del nou matí, a la vegada que el color taronja del llevant encén el cel darrera l'edifici.

I en pocs minuts, el Sol, el vidre, la llum i la pedra es combinen d'una manera emocionant i un cercle multicolor anima la façana catedralícia per uns minuts espectaculars i bellíssims. Un petit miracle que s'ha produït al llarg dels anys (Pere Carlos, un dels que compartíem l'espectacle, ens va recordar que la façana de ponent és del segle XIX), però que fins que l'associació de matemàtics no s'hi ha posat, sembla que havia passat desapercebut per tothom. Una mostra més, si és que calia, de l'extraordinària capacitat humana de crear bellesa, i de la intel·ligència de gaudir-ne i compartir-la. Quin millor i més bell missatge de Nadal fora possible?

ESTRIS DE NAVEGAR 1

El millor museu marítim del món és la mar.

L'altra horabaixa, em vaig topar l'amic Boliquet, a qui en certa ocasió vaig poder ajudar a salvar una embarcació de la maquinària burocràtica, i m'han vengut al cap tots els estris de navegar que he pogut veure fins ara. Aquí teniu un dels darrers, un dhow en construcció a l'illa de Pemba. Reparau en la tasca dels llenyataires, que trien les branques amb la corba de cada quaderna. Embarcacions d'una solidesa contundent, resisteixen les topades amb els esculls, l'avarament diari amb la marea baixa, i la força dels monsons. La navegació pesquera a Zanzíbar i Pemba segueix dominada per aquests vaixells: tenguérem l'oportunitat de fer-hi alguna singladura i en veiérem, al nord de l'illa, que mantenen el cabotatge de mercaderies amb els ports de Kènia, estibades fins a un extrem inverossímil, i sempre -sovint exclusivament- impulsades per les veles "llatines", que evidentment deuen tenir poca cosa mediterrània al seu origen.

Recoman la lectura del darrer llibre de Jordi Esteva, Els àrabs del mar, on descriu amb detall els seus viatges per les costes de l'Índic, a la recerca d'aquests navegants i la seva història.