Convit a lectura: UNA IMMERSIÓ AL SEGLE XIX
Es pot tenir un amic que no s’ha vist mai? Certament! Ho és, meu, N’Abilio Reig-Ferrer, probablement la persona que més sap de la història de l’ornitologia a Espanya i que, des de fa anys, m’envia una bona part de la seva producció. El correu electrònic és l’eina normal de les nostres tertúlies.
O el correu postal: m’ha enviat un llibre amb que m’ha proporcionat unes hores de lectura apassionants. Ha dedicat aquesta obra a la biografia del Dr. Reinaldo Brehm, el descobridor de l’àguila imperial ibèrica i autor de la millor llista d’aus d’Espanya del segle XIX. És un volum important, de 427 pàgines, inclòs com a num 3 a la col·lecció “Estornudos zoológicos”, de la Universitat d’Alacant, a la llibreria Compás (que el té a la venda).
Reinald Brehm va visitar Espanya amb el seu germà Alfred (autor de la famosíssima Vida animal il·lustrada) el 1856/57. Eren fills del gran ornitòleg Christian Ludwig Brehm (que va descriure formalment Aquila adalberti). El viatge el finançaren caçant i venent aus silvestres destinades a col·leccions d'arreu d'Europa. Reinald es va establir al nostre país, com a metge, tot i que la seva dedicació a l’ornitologia era la seva principal vocació. Va morir a Barcelona l’any 1891, on, per cert, va ser l’impulsor inicial del zoo a la Ciutadella, projecte que no va arribar a veure néixer.
El llibre és apassionant: dona compte -amb profusió de detalls- de tota la vida del personatge, amb descripcions de les zones on va viure, els científics de l’època, els viatges, la vida familiar i algunes iniciatives empresarials més o menys fallides (mineres, explotació forestal…). Evidentment, els aspectes naturalistes són els que ocupen la major part del volum, i donen una idea prou precisa de com treballaven els ornitòlegs de l’època, quan l’escopeta era l’instrument més utilitzat, així com les visites als mercats, on la venda d’aus silvestres -mortes i vives- era molt freqüent. Reig-Ferrer ha traduït alguns escrits de Brehm, tan publicacions com correspondència, que afegeixen un gran interès a l’obra. Un dels que més m’ha agradat és l’excel·lent descripció de l’alemany de les habilitats i els mecanismes grimpadors dels dragons.
Els germans Brehm registraren la presència d'un falcó marí a la col·lecció d'història natural de la Universitat de València, la primera menció d'aquesta espècie a Espanya (1856).
Les rapinyaires eren el centre del seu interès, i en especial, les espècies més rares: les àguiles, els voltors (va ser el primer científic en descriure els hàbits de nidificació del voltor negre) i el trencalòs. Vist amb ulls d’avui (una pràctica errònia, òbviament) escarrufa llegir com aconsegueix abatre un trencalòs que el sobrevolava a baixa altura prop de la ciutat de Múrcia, sense descavalcar del cavall. Poc després es fa amb la parella i la cria del trencalòs mort, els hàbits dels quals en captivitat va estudiar en detall abans de que l’adult morís i la cria fos venuda a un establiment zoològic de Francfort. El niu, que ha estat redescobert en anys recents, està sols a uns 330 metres sobre el nivell del mar.
Fins a temps recents, els rapinyaires embalsamats eren un ornament apreciat. (Trencalòs mort a Múrcia el 1947 i conservat a un domicili particular. Foto ARF)
El Dr. Reig-Ferrer s’interessa molt pels grans coneixements que es generaren amb la tinència en captivitat d’aus silvestres, una pràctica afortunadament abolida en els nostres dies, però que havia generat una informació pràctica molt valuosa. De fet, Reinaldo Brehm va publicar a Barcelona un llibre amb el títol Los canarios, ruiseñores, frailecillos, mirlos negros, pardillos, mirlos roqueños y calandrias. Su cría, procreación, cuidado y enseñanza. Els frailecillos són els pinçans borroners (cast camachuelo), aleshores molt apreciats com a aucells de gàbia. En el llibre, Brehm explica haver visitat un poblet, entre Sajonia i Bohèmia, on vivia un ensinistrador d’aquesta espècie que n’exportava centenars cada any, i que li va prometre enviar-ni un que siules be i net l’himne nacional austríac!
Un gran atractiu del llibre és la profusió d’il·lustracions: magnífics gravats d’aucells, fotografies d’època i actuals dels indrets visitats pels naturalistes, documents, manuscrits, mapes, etc., quasi tots ells de l’arxiu propi de l’autor, segurament el més important de tot l’estat en història de l’ornitologia ibèrica. Les que he inclòs en aquestes notes en son una petita mostra.
L’interès de N’Abilio per aquest naturalista ve de lluny i és intens. Ha publicat (en castellà i alemany) una quinzena de treballs que hi fan referència i és membre honorari de la Förderkreis Brehm, (Cercle d’amics i investigadors dels Brehm). Ha aconseguit contactar amb descendents del Dr. Reinald, i fins i tot ha adquirit la sepultura del naturalista alemany, al cementiri de Montjuïc, per garantir la seva conservació. El cas m’ha recordat una iniciativa similar, del finat Jesús Jurado, que va gestionar la recuperació del nínxol on reposen les restes del gran ornitòleg Phillip W. Munn, a Palma. Ornitologia funerària, sigui dit amb tots els respectes. Al mon hi ha d’haver de tot!
Xavier Ferrer, un servidor, Jesús R Jurado (impulsor de la iniciativa) i Pere Bosc vora el nínxol on està enterrat el Capità Munn, el gran ornitòleg afincat a Alcúdia des de 1918 a 1949.
