dimecres, 26 d’agost del 2026

convit a lectura: ENERGIA Y CIVILIZACIÓN. UNA HISTORIA

 


Un llibre que vos ferà conscients del que hi ha darrera un interruptor!

Jo n'he devorat la 5 edició en pocs dies, tot i ser un "totxo". S'agraeix el llenguatge planer i la profusió de gràfiques i requadres.

L'aventura humana que descriu és apassionant, i ens dona una nova perspectiva, partint de la base que sense ENERGIA (que els físics encara no saben definir amb rigor) no hi ha res; res de res! L'autor (ambientòleg canadenc molt reconegut) repassa tota la història de la humanitat, des dels caçadors-recol·lectors fins al segle XXI, posant el focus sobre els usos i balanços energètics, tot i recordant que l'energia no és l'únic factor que condiciona la història, amb un plantejament ben encertat.

Evidentment, un pas decisiu en l'evolució humana (abans d'Homo sapiens) va ser l'ús i domini del foc, que va posar al nostre abast tota l'energia química producte de la fotosíntesi i va permetre al nostre gènere expandir-se fora dels tròpics. Un altre esglaó importantíssim va ser apoderar-se de l'energia muscular d'altres espècies (a més de l'esclavatge). En un procés que va durar mil·lenis, arribarem a l'agricultura moderna i al transport eficient gràcies al bestiar, no sense cost: en molts països, més del 25% de la terra agrícola s'havia de destinar a alimentar les bísties!







Per cert, el nombre récord de cavalls agrícoles és més d'un segle posterior a la màquina de vapor!  

L'energia muscular i la biomassa vegetal han estat la base energètica de la immensa major part de la nostra història. Els detalls són apassionants.

També ho és la descripció del llarg procés de millora progressiva de l'ús d'energia hidràulica i eòlica, iniciat bàsicament amb les rodes mogudes pels corrents d'aigua i les veles. Un exemple: la roda hidràulica més gran del mon, Lady Isabella, a l'illa de Man, de quasi 22 m, treia aigua duna mina de 451 m de profunditat!  L'aparell encara està en funcionament, i pot proporcionar una potència de 427kW.



Més continguts: molins de vent,  el carbó vegetal i els minerals; medis de locomoció, de la bicicleta als coets espacials; tipus de motors, la il·luminació, l'energía en les guerres i el terrorisme... El paper històric de la Xina (i altres països) en relació a les distintes energies, etc.  Evidentment, el petroli i l'electricitat reben tota l'atenció que mereixen (amb elements tant històrics com innovadors), i també hi ha informació i reflexions valuoses sobre energies renovables i unes molt prudents prognosis de futur. Tots els aspectes ambientals relacionats amb l'energia son descits i analitzats.


              La bomba d'Hiroshima va arrassar 800 ha i matar directament 66.000 persones. Els bombardejos incendiaris sobre Tokio del mes de març del 1945, 4.100 ha i més de 100.000 morts. La potència energètica va ser similar, uns 60 Tj


Tota la informació és valorada acuradament amb la visió dels balanços energètics de cada procés. Amb una conclusió: l'increment d'eficiència ha estat tan espectacular com l'astronòmic increment de l'ús d'energia per les civilitzacions "energívores" en les que vivim, amb exemples lamentables de malbaratament de recursos.

L'anàlisi de la relació de l'energia, la política, el desenvolupament i el benestar és detallat i no és correcte considerar-lo lineal ni sencill. Les consideracions polítiques s'analitzen, i es destaca el simplisme de determinats tòpics (com la relació del petroli amb els Estats Units i el seu bel·licisme). 

Algunes conclusions molt realistes d'aquest autèntic tractat: la relació de la humanitat amb l'energia és enormement complexa i diversa; Els processos no han estat lineals, ni de molt, i es produeixen d'una manera similar al de l'evolució orgànica. La desigualtat entre països és esfereidora i les distintes etapes s'han succeït amb uns terminis prolongats. I el tecno-optimisme és erroni: no és previsible (ni desitjable, afegeixo jo!), disposar en poques generacions de fonts il·limitades d'energia; les cèl·lules fotovoltaiques supereficients o la fusió nuclear són, per ara, un conte de fades! 


La lectura m'ha fet pensar que seria interessant l'anàlisi energètis, per exemple, dels olivars mallorquins, amb tota l'energia muscular invertida en crear i mantenir marjades per obtenir un aliment molt ric en energia, la qual segurament no és suficient per explicar l'esforç de generacions!




diumenge, 16 d’agost del 2026

Convit a lectures: EN UN METRO DE BOSQUE. UN AÑO OBSERVANDO LA NATURALEZA


 




(En realitat, això no comença avui; en entrades anteriors, trobareu diversos convits, recomanacions de llibres que m'han entussiasmat. Però avui m'hi poso de manera més sistemàtica: procuraré redactar unes impresions personals de cada lectura -o relectura- que m'agradaria aconsellar sincerament. Seré selectiu i subjectiu, i agrairé comentaris, àdhuc discrepàncies)




Què ens sedueix de la natura? Moltes coses: La complexitat, la integració de la diversitat, la permanència, l'evolució i els cicles, la bellesa... Cada lector pot fer la seva llista personal. Hi ha un element bàsic: ens admira perque ens sorprén, a totes les escales: la delicadesa d'un foraminífer, la simetria d'una flor, la immensitat d'una galaxia, la potència d'una tempesta, el nostre encéfal, que pot entendre algunes coses i s'emociona amb tantes...




El professor Haskell (actualment, a la Universitat d'Emory, Atlanta) és reconegut com a científic i poeta. Un bon punt de partida. Avui coment la seva primera obra, i començaré resumint el que en diu la wikipedia anglesa: The Forest Unseen (el títol de l'edició original) va guanyar el 2013 el premi al millor llibre de les Acadèmies Nacionals de Comunicació i tres altres premis, i fa ser finalista al Pulitzer de no ficció. El biòleg E.O.Wilson el va considerar "un nou gènere de literatura de natura, entre la ciència i la poesia". Es va considerar com un dels millors llibres de la dècada i que cobreix la necessitat de fer vibrar la monòtona literatura de natura. Ha estat traduït a dotze llengües i el 2016 va guanyar el Dapeng Nature Book Award a la Xina.

La idea: centrar l'atenció durant un any (en estades d'algunes hores, més o menys cada deu dies) en un metre quadrat de bosc i combinar-hi l'observació científica, l'erudició de l'autor, les sensacions orgàniques, la inspiració espiritual i la meditació atenta. El resultat: un text d'una gran riquesa informativa, de descripcions tan rigoroses com sorprenents i que transmet les emocions més fondes que ens pot aportar la vida en torn de nosaltres i dins nosaltres.
L'autor va fer més de quaranta estades contemplatives davant una petita parcel·la d'un bosc primari a Tennessee, i en cada una va seleccionar algun element o fenòmen natural que descriu en detall: des de la física de la cristalizació dels flocs de neu a la migració de les aus, passant per la biologia de les molses o els impactes de l'activitat humana.













Ens fa compartir les dades més modernes amb les sensacions més directes. Un exemple: per entendre i compartir amb el lector el prodigi de la supervivència de les petites aus forestals en el gèlid hivern continental americà, Haskel va despullar-se davant el seu metre quadrat el mes de gener, a vint sota cero; sols va resistir un minut, fins al pànic. La descripció del que va sentir físicament i mental, escarrufa (una bona lectura en aquest agost mallorquí asfixiant), i ens fa entendre millor el prodigi de que aus deu mil vegades més petites que ell puguin sobreviure tot l'hivern, gràcies a les adaptacions fisiològiques i etològiques que queden descrites i comentades. (A la figura, els ferrericos nordamericans a la clàssica guia d'Audubon).





La parcel·la d'estudi i meditació que va seleccionar és dins un espai protegit i se suposa que històricament sostret a l'alteració humana. No gaire lluny, però, hi ha un camp de golf, i un dia (el 8 d'agost, concretament) hi troba dues pilotes. Per al meu gust, aquest capítol resulta el més inquietant i suggestiu del llbre, a partir del dilema de retirar-les o mantenir el principi de no intervenció en el que es basa aquesta història. Vat aquí un fragment del text: Els artefactes humans no són taques que imposam a la natura. Veure-ho així obri una escletxa entre nosaltres i la resta dels essers vius. Una pilota de golf és la manifestació de la ment d'un primat africà joganer i intel·ligent. A aquest primat li encanta inventar esports per posar a prova la seva habilitat física i mental. En general, juga a aquests esports a rèpllques acuradament contruïdes de la sabana on va venir al mon, i per les quals inconscientment sospira. El primat intel·ligent forma part d'aquest mon. Tal vegada el que produeix també en forma part"... "Estimar la natura i odiar la humanitat no és lògic"

La riquesa informativa, argumental i vivencial del llibre és extraordinària. Em sembla especialment recomanable tant per a biòlegs i ambientòlegs especialitzats, com per qualsevol persona mínimament sensible cap a la natura.

Margalef, en un rampell de modèstia, va escriure: " Es vana la pretensión de encerrar la Naturaleza en los sistemas de ecuaciones diferenciales tan caras a los ecólogos y, a fin de cuentas, puede ser más efectivo sentarse a ver discurrir las aguas de un rio y escuchar el susurro de las hojas de los árboles (Ecologia, 1974, p 882) ". Haskell ha aconseguit la síntesi entre les dues pulsions, la científica i la contemplativa. En un metro de bosque mereix sobradament figurar en l'antologia més selecta de llibres de natura: vos proporcionarà algunes hores de plaer espiritual i és una contribució important al paradigma en que hem de basar el respecte per la biosfera. Creis-me: s'ha de llegir. M'ho agraïreu.