(En realitat, això no comença avui; en entrades anteriors, trobareu diversos convits, recomanacions de llibres que m'han entussiasmat. Però avui m'hi poso de manera més sistemàtica: procuraré redactar unes impresions personals de cada lectura -o relectura- que m'agradaria aconsellar sincerament. Seré selectiu i subjectiu, i agrairé comentaris, àdhuc discrepàncies)
Què ens sedueix de la natura? Moltes coses: La complexitat, la integració de la diversitat, la permanència, l'evolució i els cicles, la bellesa... Cada lector pot fer la seva llista personal. Hi ha un element bàsic: ens admira perque ens sorprén, a totes les escales: la delicadesa d'un foraminífer, la simetria d'una flor, la immensitat d'una galaxia, la potència d'una tempesta, el nostre encéfal, que pot entendre algunes coses i s'emociona amb tantes...
El professor Haskell (actualment, a la Universitat d'Emory, Atlanta) és reconegut com a científic i poeta. Un bon punt de partida. Avui coment la seva primera obra, i començaré resumint el que en diu la wikipedia anglesa: The Forest Unseen (el títol de l'edició original) va guanyar el 2013 el premi al millor llibre de les Acadèmies Nacionals de Comunicació i tres altres premis, i fa ser finalista al Pulitzer de no ficció. El biòleg E.O.Wilson el va considerar "un nou gènere de literatura de natura, entre la ciència i la poesia". Es va considerar com un dels millors llibres de la dècada i que cobreix la necessitat de fer vibrar la monòtona literatura de natura. Ha estat traduït a dotze llengües i el 2016 va guanyar el Dapeng Nature Book Award a la Xina.
La idea: centrar l'atenció durant un any (en estades d'algunes hores, més o menys cada deu dies) en un metre quadrat de bosc i combinar-hi l'observació científica, l'erudició de l'autor, les sensacions orgàniques, la inspiració espiritual i la meditació atenta. El resultat: un text d'una gran riquesa informativa, de descripcions tan rigoroses com sorprenents i que transmet les emocions més fondes que ens pot aportar la vida en torn de nosaltres i dins nosaltres.
L'autor va fer més de quaranta estades contemplatives davant una petita parcel·la d'un bosc primari a Tennessee, i en cada una va seleccionar algun element o fenòmen natural que descriu en detall: des de la física de la cristalizació dels flocs de neu a la migració de les aus, passant per la biologia de les molses o els impactes de l'activitat humana.
Ens fa compartir les dades més modernes amb les sensacions més directes. Un exemple: per entendre i compartir amb el lector el prodigi de la supervivència de les petites aus forestals en el gèlid hivern continental americà, Haskel va despullar-se davant el seu metre quadrat el mes de gener, a vint sota cero; sols va resistir un minut, fins al pànic. La descripció del que va sentir físicament i mental, escarrufa (una bona lectura en aquest agost mallorquí asfixiant), i ens fa entendre millor el prodigi de que aus deu mil vegades més petites que ell puguin sobreviure tot l'hivern, gràcies a les adaptacions fisiològiques i etològiques que queden descrites i comentades. (A la figura, els ferrericos nordamericans a la clàssica guia d'Audubon).
La parcel·la d'estudi i meditació que va seleccionar és dins un espai protegit i se suposa que històricament sostret a l'alteració humana. No gaire lluny, però, hi ha un camp de golf, i un dia (el 8 d'agost, concretament) hi troba dues pilotes. Per al meu gust, aquest capítol resulta el més inquietant i suggestiu del llbre, a partir del dilema de retirar-les o mantenir el principi de no intervenció en el que es basa aquesta història. Vat aquí un fragment del text: Els artefactes humans no són taques que imposam a la natura. Veure-ho així obri una escletxa entre nosaltres i la resta dels essers vius. Una pilota de golf és la manifestació de la ment d'un primat africà joganer i intel·ligent. A aquest primat li encanta inventar esports per posar a prova la seva habilitat física i mental. En general, juga a aquests esports a rèpllques acuradament contruïdes de la sabana on va venir al mon, i per les quals inconscientment sospira. El primat intel·ligent forma part d'aquest mon. Tal vegada el que produeix també en forma part"... "Estimar la natura i odiar la humanitat no és lògic"
La riquesa informativa, argumental i vivencial del llibre és extraordinària. Em sembla especialment recomanable tant per a biòlegs i ambientòlegs especialitzats, com per qualsevol persona mínimament sensible cap a la natura.
Margalef, en un rampell de modèstia, va escriure: " Es vana la pretensión de encerrar la Naturaleza en los sistemas de ecuaciones diferenciales tan caras a los ecólogos y, a fin de cuentas, puede ser más efectivo sentarse a ver discurrir las aguas de un rio y escuchar el susurro de las hojas de los árboles (Ecologia, 1974, p 882) ". Haskell ha aconseguit la síntesi entre les dues pulsions, la científica i la contemplativa. En un metro de bosque mereix sobradament figurar en l'antologia més selecta de llibres de natura: vos proporcionarà algunes hores de plaer espiritual i és una contribució important al paradigma en que hem de basar el respecte per la biosfera. Creis-me: s'ha de llegir. M'ho agraïreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada