Enhorabona, Andreu!

Si hi ha un naturalista entranyable a Mallorca, és D.Andreu Muntaner. Naturalista i ciutadà: el trobareu a presentacions de llibres, conferències, actes culturals de tota mena. Fa uns anys (crec que vint-i-quatre ja!) va deixar la pipa que li era característica, però mai la seva bonhomia. Tenc el gust de conéixer-lo fa més de quaranta anys i no l'he vist mai de mal humor ni tampoc -i això té un mèrit enorme en el gremi- parlar malament de col·legues!

Fa uns minuts, la Societat d'Història Natural, de la qual és soci fundador, li ha retut un petit homenatge, que mereix amb escreix, per la seva tasca científica -molt important en el camp de la geologia i la hidrologia-, per la seva tasca social -sense ell i gent com ell, que han dedicat temps altruistament a la societat, no la trendriem- i la seva generositat, en haver cedit gran part de la seva biblioteca naturalista i col·leccions científiques a la pròpia societat. N'Andreu gaudeix d'una salut envejable, una memòria excel·lent i una estimació general. N'és prova la presència de tres generacions de muntaners a l'acte de que vos parl, i de nombrosos -tal vegada no tant com hagués estat lògic- socis en aquest reconeixement.

Les seves paraules han estat ben pertinents, perquè no s'ha limitat a agrair, i a evocar alguna batalleta -que també, i avui tocava- sinó que ha fet propostes de feina, com a de treballar per una protecció legal sòlida dels jaciments quaternaris que queden, ja que n'ha vist destruir o esquilmar alguns dels més notables de Mallorca.

Gràcies, Andreu, i esper assistir d'aquí a sis anys al 90 aniversari pel qual ja ens has anunciat que et prepares. I al centenari, si no és que jo em mor abans!

EL VIATGER MASSACRAT

La Biosfera és un garbuix de miracles. Avui en triaré dos: la capacitat migratòria d’un falquinyol i la magnitud de l’estultícia humana. Quan a l’au, l’he tenguda a les mans: el setembre de 2007, amb alguns col·laboradors, ens enfilarem pels penyals de Tagomago per accedir a alguns nius de falcó marí (l’esparver dels eivissencs), per tal d’anellar polls i dotar-ne alguns d’un diminut emissor que ens permetria seguir el seu viatge mitjançant un satèl·lit. El projecte va tenir èxit, i gràcies a aquesta tècnica sabem avui que els falcons marins cada any travessen la mar i el desert, fan la torniola per l’Àfrica tropical, es desplacen desprès cap a l’Est i sobrevolen el canal de Moçambic fins a Madagascar. Es coneixia la localitat d’hivernada, però els ornitòlegs pensàvem que el viatge era litoral. Que els falcons puguin alternar hàbitats tan diferents com la mar, el desert, les sabanes i les selves era desconegut. La tornada pot ser més divagant: n’hi ha que fan cap al nord (Kènia, Somàlia...) per entrar a la Mediterrània per Egipte, i altres divaguen fins a Mauritània, per arribar a les illes. El periple anual és de més de 18.000 Km. Quans milions de cop d’ala són necessaris per aquesta proesa?
Un falconet de Tagomago, tres anys més tard, ha completat tres vegades el seu immens periple: 54.000 km com a mínim. Més que tota una volta al món per l’equador! Arriba a la Mediterrània i es troba una mostra de la bestiesa humana d’aquesta mateixa magnitud: un dispar! Cal ser ignorant, insensible i bèstia per fotre un tir a un animal així. El nostre falconet acaba d’ingressar al COFIB, amb la cama trencada, on l’habilitat i l’estimació den Lluis i el seu equip li permetran reprendre la seva fenomenal divagació planetària.

Com canvia l'illa, com canvia el mon!

Una altra oferta d'enllaç:
http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp
Trobareu les fotos del vol americà de 1956, i podeu fer transparència sobre l'actual geografia insular. En cinquanta i pocs anys, els canvis són tan espectaculars, tant... Ben segur que és la generació que més ha canviat l'illa, però vaja, les altres també en sabien. Si d'una cosa podem estar segurs és de que n'Heràclit tenia tota la raò! M'he embadalit damunt les terres que més conec, damunt Ciutat, s'Albufera... Aquí teniu una finestra al temps, no la desaprofiteu!

Cabrera, més pobre!

Avui, Pasqua, he tengut un disgust en llegir el diari (com quasi cada dia, la veritat...) A l'illa Pobre de Cabrera hi havia (ai!) un extra ordinari arc petri, que semblava etern. És ben possible que l'hagués vist en Plini (que tant temia els naufragis a l'arxipèlag), els monjos dissoluts, els pirates, els contrabandistes.... Informa el Balears que s'ha esfondrat per complet, aquests dies. Realment, no sols els organismes vius com nosaltres som efímers. Llàstima, Cabrera ha tornat una mica més pobre en bellesa.

Vaja blog, aquest: fins avui havia hagut d'inserir alguna necrològica d'amics i coneguts que han millorat el mon, la caiguda d'algun vegetal singular, i ara aquest obituari geomorfològic!

No tenc cap imatge espectacular de l'arc, però en la foto adjunta el podeu apreciar a l'esquerra de la imatge.

Mirau això!

http://marcosmolina.wordpress.com/2010/03/18/los-pirineos-desde-mallorca/

En Marcos és avui el cap devanter dels fotógrafs de muntanya a Mallorca, i ha aconseguit imatges excepcionals (vegeu "Les Flors del Puig Major"). Però amb aquestes supera tots els rècords! Els comentaris que podeu llegir sota les imatges són variadíssims: ciència per una banda i la ignorància més impúdica d'alguns! Sensacional!

novetats!

Disculpau el llarg silenci!
Dues novetats d'interès:

Hem obert la web de l'Oli Verderol, que ha quedat quasi tant be com l'oli!
Visitau-la, i si vos animau a comanar oli, n'estarem encantats: http://www.picarandau.com/

I vos convid a veure una petita selecció de fotos sicilianes, fetes fa pocs dies en ocasió d'un viatge excessivament curt, però molt plaent!
Aquí les teniu:http://picasaweb.google.es/joanmayol01/SeleccioSicilia#

Promet ser més actiu al blog! Saluts!

requiem per una mata

A ca nostra hi viuen alguns organismes excepcionals: un pi canari i un drago magnífics (plantats per un dels estadans anteriors), tres oliveres, quatre xipresos descomunals... I un parell de mates arborescents! Desgraciadament, la més gran, que superava els cinc metres d'altura, va ser escaixada per la ventada de dijous/divendres passat. La gran soca que veis a la imatge era vertical, i a la copa, enorme, s'hi refugiaven diverses aus (entre d'altres, una parella de tórteres turques de costums poc higiènics, al parer de Na Dora). La branca havia de tenir molts, però molts d'anys! La planta té una gran soca rastrera, i el que ha caigut n'era una bifurcació. Tractarem bé el que ha quedat, i miraré de conduir una de les seves branques cap dalt, però no tornarà a ser el que era. Per nosaltres, és una pèrdua, ja que poder posar-se davall un exemplar tan venerable com excepcional representava alguna cosa! I ara no puc fer res més que lamentar el desastre! (que no fou l'únic: també ens ha perjudicat la gran bardissa que ens separa del carrer, i a l'olivar va tomar més de dos-centes oliveretes, aquestes ja adressades gràcies a la generositat i l'esforç d'alguns amics).