Aquest home va fer possible el primer cens de falcons marins dels Amunts. Una tarda del 1976 vam navegar amb ell a l'ombra dels penyalars del port de Benirràs fins al Cap Nonó, amb un llaütet, descobrint colònies i comptant "esparvers", com denominen a Eivissa aquesta espècie. Pràcticament cap d'aquelles colònies era coneguda prèviament! Em quedà gravada a la memòria, a la navegació de tornada, ja negra nit, l'abundància increïble de noctiluques, que espurnejaven a l'estela de la barca.
Avui hem coincidit al Consell d'Eivissa, i l'he identificat pel bigoti! Hem recordat la navegació, desprès de 35 anys sense veure'ns, i m'ha sorprès en explicar la història del llaüt, que encara conserva i estima. Quan en Joan tenia 16 anys, va dir al seu pare que volia una barca. "Mira, Joan, naltros tenim molts de pins, però sou, ni un! Fes el teu camí!" El boix de 16 anys va anar a Vila, un mestre d'aixa li va donar consells i plantilles, i va anar al bosc familiar a veure quins pins tallava, cercant els que tenguessin l'hetxura adequada, i a poc a poc es va fer la barca, amb que contàrem els falcons! Va necessitar tres anys, però n'està ben content. Esper tenir ocasió de repetir amb ell i la barca el mateix viatge!
1 comentari:
Hace años me enviaste una postal contándome la maravilla ornitológica que habías visto en los islotes de Ibiza en compañia de un barquero de la zona. Ahora gracias al bigote le has podido reconocer y poner su foto en el blog para que todos le conozcamos. ¡ Habrá que incluir el bigote en las claves dicotómicas para identificar a los buenos pajareros ibicencos!
Publica un comentari a l'entrada