CONVIT A LECTURA: Un bon llibre sobre les collidores d’oliva. 

La base són vint-i-una entrevistes amb dones del Pla de Mallorca que participaren, ja fa dècades, en la gran migració estacional amb la qual molts de centenars (sí, molts: sols a Solleric collien dues-centes dones!) pujaven a muntanya a collir, d’una en una, les olives de terra. Básicament, nines i dones fadrines, que reforçaven la ma d’obra local, igualment femenina. Històries quotidianes, que amb la mirada del segle XXI no són fàcils d’entendre: infants de menys de deu anys que partien cap a les possessions per treballar de sol a sol aplegant les olives que es deixaven caure dels arbres. Una tasca de mesos, en condicions ben dures, però en una societat on la duresa era general. M’ha impressionat llegir que alguna de les entrevistades destaca, amb nostàlgia, que havia pogut engreixar un parell o tres de Kg, ja que a les possessions incloien l’oli a la seva dieta i podien menjar les olives que volien. I també la coincidència d’algunes que detallen que les condicions higièniques eren millors a les possessions que a la seva llar. Altres detalls reveladors: les ferides per pues o les ungles menjades fins a fer sang, les pedres encalentides al foc per poder-les agafar i desenravenar les mans afectades de fred extrem, la freqüència del festeig amb homes locals. En un cas, l’entrevistada recorda com una companya festejava... un caçador de genetes! Tan una com altra tasca han quedat ben esvaïdes a la Mallorca actual.

L’autor, doctor en musicologia, detalla amb interès les cantades i la música que acompanyava tant la tasca com les vetlades. Opinió meva, atorga un pes excessiu a la dictadura i el franquisme en aquella explotació infantil i femenina, que per altra banda, no era sentida com a tal per les protagonistes. Ben cert que el règim de Franco no va fer res per a millorar unes condicions de feina que ho requerien a crits, però que havien estat similars al llarg de segles, amb una combinació tradicional d’abús laboral i paternalisme que havia evolucionat per adaptar-se al manteniment del conreu i la seva rendibilitat. Un bon complement a la lectura d’aquest treball és el que va escriure, va quasi 300 anys, Monserrat Fontanet a l’Art del Conror, on ja tracta el tema de les collidores… i la llibertat que sentien en relació a la duresa del patriarcat tradicional. Això també comptava!