33 ISLAS, GRAN REFLEXIÓ COL·LECTIVA ENTORN DE LA INSULARITAT

Un jove oceanógraf abandona la seva carrera d’investigador per una aventura homèrica: navegar a l’encontre de les 33 petites illes habitades d’Itàlia, de Marétimo a Venècia.

El primer problema a resoldre és obtenir una embarcació, que vol mínima i «verda»: un conegut li cedeix la Maribelle, un prototip híbrid de pneumàtica i veler, que cal restaurar. Les peripècies inicials ja aporten sorpreses. Aconsegueix dotar-la d’un petit (massa petit) motor elèctric, per les maniobres d’entrada i sortida a port. I es llança, en solitari, a un periple de quatre mesos i quasi tres mil milles a vela, desde Sicília a Palmaria (Al NW d’Itàlia), per tornar navegar cap al sud, visitar les illes italianes entre Tunisia i Itàlia i remontar l’Adriàtic fins a Venècia.

 L’objectiu de les singladures és coneixer personalment i compartir reflexions amb habitants de les petites illes, preferentment joves, que han decidit viure en aquests espais, amb limitacions ben imaginables: agricultors, mestres, naturalistes, cuiners, navegants, submarinistes, vinaters, artistes, mestres d’aixa, toters (1)...

L’aventura ens fa visitar, com és obvi, trenta-tres illes, de les més conegudes (Capri, Elba, Stromboli, Venecia...) a altres menys anomenades (Panarea, Capraia, Levanzo, Trémiti...) i fins i tot tres (Sant Antioco, Ortigia i Gallipoli) unides per ponts a terra ferma. La diversitat geogràfica, geològica, històrica i, sobre tot, social, és enorme.

 A cada etapa hi ha converses amb els protagonistes de l’epopeia insular, dels quals recull reflexions i punts de vista molt diversos. Vos ne deix una petita mostra:

• El món es divideix entre illes i continents.

• L'illa és un microcosmos, presenta les mateixes dinàmiques del món en un espai reduït, és més senzilla.

• Les illes són mons en miniatura, de confins precisos, que en la seva identitat i en la seva diversitat mantenen una bellesa sense comparació.

• Els illencs tenen un sentit de pertinença al territori molt més desenvolupat que els continentals.

• Les illes són un estat de l'ànima, accessible per a molts, comprensible per a pocs.

• L'illa conserva i crea. És un lloc de reflexió, on es pensa millor.

• La insularitat et marca moments de calma i moments de força.

• La insularitat et condueix a buscar solucions innovadores, no t'atures al mar.

• Les illes representen la idea que el mar és un pont líquid, no pas un mur que separa.

• Tot illenc revesteix de mite la distància que el separa del continent.

• La reserva de cultura que contenen les illes és un autèntic patrimoni de la humanitat.

• La naturalesa és el pilar, i no només econòmic, de les illes.

• És necessari l'equilibri del turisme amb altres activitats econòmiques, que han de ser les històriques reinterpretades al seu servei.

• La necessitat d’un concepte d’identitat insular pròpia és fonamental.

• La cultura és allò que pot crear un sentit de pertinença, una identitat.

 Fins i tot hi ha qui cita Gramsci: «La cultura ha de ser entesa com a propietat de la consciència superior que atorga a l'ésser humà un paper a la vida»

Un elefant a l’habitació: el turisme. Desbocat (Capri, Venecia...) o incipient, però sempre present a les preocupacions dels illencs. Un altre, sovint associat al turisme desbocat: la vivenda.

Turisme a Capri

A moltes illes (ai! no a totes!) hi ha associacions o entitats ben actives, que treballen en el ben entès que mantenir aquestes comunitats depén de la pròpia voluntat i organització.

Els biòlegs tenim tendència a valorar les illes com a laboratoris naturals, mostres més comprensibles dels ecosistemes continentals. Bellomo demostra que la mateixa consideració s’ha de fer a nivell social i econòmic: el que passa a les petites illes és ben demostratiu del que passa a les grans: el risc del col·lapse del paisatge, de la natura i de la societat local. Per tant, la lectura resulta especialment suggestiva per als balears de les quatre illes... Com va anotar a Lipari: Cal canviar les illes des de dins.

Bellomo, Lucio (20126) 33 islas. Un periplo mediterraneo De Marettimo a Venecia (2 vols). Ed. Almayer

(1) Toter era el missatge de possessió al qual es podia comanar qualsevol feina. A San Pietro, entrevista en Salvatore «Tuttofare», un autèntic toter autònom!