Contra el Cambio

Cal qüestionar els dogmes!

I aquest llibre ajuda: l'autor ha viatjat per conèixer directament els punts crítics dels efectes del canvi climàtic: les Marshal (on els americans explosionaren bombes H afectant a milers de persones), Filipines o Níger (on el problema és el CO2, no vuit o nou fills per parella), Mongòlia (un bell país, quasi despoblat, on no queda a viure cap occidental) Nova Orleans (racista i classista)...75.000 km en avió, una escandalosa petjada ecològica per a la qual hi ha una green-solution: una ONG li ha taxat en menys de 400$, que seran invertits en energies netes al tercer món. Caparrós, que es confessa confús, conclou que el canvi climàtic és un problema, però no el més urgent ni de lluny. Aquí teniu una de les frases finals: "¿Cuanta gente va a matar el hambre -y la pobreza y la violencia inútil y las enfermedades evitables- en los próximos treinta o curenta años, antes de que el cambio climático empiece a tener -si los tiene- efectos fuertes? Claro, los hombres y mujeres que va a matar el hambre son los que siempre mata el hambre: el hambre sabe dónde, cómo actuar, es un agente fiable. Mientras que el cambio climático es torpe, ciego, algo más democrático... ...hasta podría acabar con la civilización que conocemos; en cambio el hambre de una parte importante de la población es una de sus bases. Quizás sea necesario mantenerla sólo por seguir las buenas tradiciones, para conservar el ecosistema en que vivimos".

L'ha publicat, fa ben poc, Anagrama. I si vos creix l'escepticisme, convé millorar els objectius, no abandonar l'acció.

verema

http://picasaweb.google.com/joanmayol01/Verema2010#

Fa ja tres anys plantarem alguns ceps i enguany, desprès de moltes hores de cuidar-los, podar-los, empaltar i superar errades, controlar fongs, àcars i insectes, contenir l'herba i moltes més històries, hem veremat per primera vegada. No ha anat malament, però la vinya és jove i el vinyòvol inexpert. Hem acudit a un bon amic pollencí per a l'elaboració, ja que encara no he pogut montar el sistema a casa, que ens ha demostrat ser un savi autèntic. El most és dolç, i la bodega den Pep fa somiar en un futur on poguem obsequiar els amics amb un ví personal que no és serà mai comercialitzat, ja que la plantació és diminuta.

Ara la feina és dels llevats per uns dies, tornarem manipular la pasta i fer-hi allò que els experts recomanin. Vos prec paciència, passaran mesos abans de poder-lo tastar, però els lectors i lectores interessats ja poden manifestar-ho.

Fotos de la migració estival

Ja hem tornat, i aquí teniu el resultat de seleccionar un 25% de les imatges obtingudes... Si algú en vol més, ja m'ho dirà!
Bon estiu a tothom!

http://picasaweb.google.es/joanmayol01/TastDeVenezuela1?feat=directlink

Enhorabona, Andreu!

Si hi ha un naturalista entranyable a Mallorca, és D.Andreu Muntaner. Naturalista i ciutadà: el trobareu a presentacions de llibres, conferències, actes culturals de tota mena. Fa uns anys (crec que vint-i-quatre ja!) va deixar la pipa que li era característica, però mai la seva bonhomia. Tenc el gust de conéixer-lo fa més de quaranta anys i no l'he vist mai de mal humor ni tampoc -i això té un mèrit enorme en el gremi- parlar malament de col·legues!

Fa uns minuts, la Societat d'Història Natural, de la qual és soci fundador, li ha retut un petit homenatge, que mereix amb escreix, per la seva tasca científica -molt important en el camp de la geologia i la hidrologia-, per la seva tasca social -sense ell i gent com ell, que han dedicat temps altruistament a la societat, no la trendriem- i la seva generositat, en haver cedit gran part de la seva biblioteca naturalista i col·leccions científiques a la pròpia societat. N'Andreu gaudeix d'una salut envejable, una memòria excel·lent i una estimació general. N'és prova la presència de tres generacions de muntaners a l'acte de que vos parl, i de nombrosos -tal vegada no tant com hagués estat lògic- socis en aquest reconeixement.

Les seves paraules han estat ben pertinents, perquè no s'ha limitat a agrair, i a evocar alguna batalleta -que també, i avui tocava- sinó que ha fet propostes de feina, com a de treballar per una protecció legal sòlida dels jaciments quaternaris que queden, ja que n'ha vist destruir o esquilmar alguns dels més notables de Mallorca.

Gràcies, Andreu, i esper assistir d'aquí a sis anys al 90 aniversari pel qual ja ens has anunciat que et prepares. I al centenari, si no és que jo em mor abans!

EL VIATGER MASSACRAT

La Biosfera és un garbuix de miracles. Avui en triaré dos: la capacitat migratòria d’un falquinyol i la magnitud de l’estultícia humana. Quan a l’au, l’he tenguda a les mans: el setembre de 2007, amb alguns col·laboradors, ens enfilarem pels penyals de Tagomago per accedir a alguns nius de falcó marí (l’esparver dels eivissencs), per tal d’anellar polls i dotar-ne alguns d’un diminut emissor que ens permetria seguir el seu viatge mitjançant un satèl·lit. El projecte va tenir èxit, i gràcies a aquesta tècnica sabem avui que els falcons marins cada any travessen la mar i el desert, fan la torniola per l’Àfrica tropical, es desplacen desprès cap a l’Est i sobrevolen el canal de Moçambic fins a Madagascar. Es coneixia la localitat d’hivernada, però els ornitòlegs pensàvem que el viatge era litoral. Que els falcons puguin alternar hàbitats tan diferents com la mar, el desert, les sabanes i les selves era desconegut. La tornada pot ser més divagant: n’hi ha que fan cap al nord (Kènia, Somàlia...) per entrar a la Mediterrània per Egipte, i altres divaguen fins a Mauritània, per arribar a les illes. El periple anual és de més de 18.000 Km. Quans milions de cop d’ala són necessaris per aquesta proesa?
Un falconet de Tagomago, tres anys més tard, ha completat tres vegades el seu immens periple: 54.000 km com a mínim. Més que tota una volta al món per l’equador! Arriba a la Mediterrània i es troba una mostra de la bestiesa humana d’aquesta mateixa magnitud: un dispar! Cal ser ignorant, insensible i bèstia per fotre un tir a un animal així. El nostre falconet acaba d’ingressar al COFIB, amb la cama trencada, on l’habilitat i l’estimació den Lluis i el seu equip li permetran reprendre la seva fenomenal divagació planetària.

Com canvia l'illa, com canvia el mon!

Una altra oferta d'enllaç:
http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp
Trobareu les fotos del vol americà de 1956, i podeu fer transparència sobre l'actual geografia insular. En cinquanta i pocs anys, els canvis són tan espectaculars, tant... Ben segur que és la generació que més ha canviat l'illa, però vaja, les altres també en sabien. Si d'una cosa podem estar segurs és de que n'Heràclit tenia tota la raò! M'he embadalit damunt les terres que més conec, damunt Ciutat, s'Albufera... Aquí teniu una finestra al temps, no la desaprofiteu!

Cabrera, més pobre!

Avui, Pasqua, he tengut un disgust en llegir el diari (com quasi cada dia, la veritat...) A l'illa Pobre de Cabrera hi havia (ai!) un extra ordinari arc petri, que semblava etern. És ben possible que l'hagués vist en Plini (que tant temia els naufragis a l'arxipèlag), els monjos dissoluts, els pirates, els contrabandistes.... Informa el Balears que s'ha esfondrat per complet, aquests dies. Realment, no sols els organismes vius com nosaltres som efímers. Llàstima, Cabrera ha tornat una mica més pobre en bellesa.

Vaja blog, aquest: fins avui havia hagut d'inserir alguna necrològica d'amics i coneguts que han millorat el mon, la caiguda d'algun vegetal singular, i ara aquest obituari geomorfològic!

No tenc cap imatge espectacular de l'arc, però en la foto adjunta el podeu apreciar a l'esquerra de la imatge.